VERGE DE LOURDES: 11 de febrer
LA MARE DE DÉU DE LOURDES
Lourdes és una ciutat coneguda arreu del món i molt popular del Sud Oest de França. Està situada a la plana de Bigorre, una petita regió de Gascunya, en un dels departaments històrics més antics de França, el departament de Midi Pyrénées, ja que els seus límits actuals van ser delimitats ja en temps del gran rei Charlemagne, en plena Edat Mitjana. La regió, a una altitud de 400 metres, està banyada pel riu Gave de Pau que procedeix de Gavarnie. Els seus habitants en francés són Lourdais, la capital de Bigorre és Tarbes, però la ciutat més gran de tota la regió és Toulouse, la capital administrativa.
Lourdes no és una ciutat més de França. És un lloc senzill i tranquil, això sí. Podríem dir que sense pretensions de ser, ni molt menys, després de París, el lloc més visitat de França. La seva població està majoritàriament dedicada a l’ agricultura, la ramaderia i a l’ elaboració dels productes regionals més famosos, com són els formatges o el vi... Però, a partir del segle XIX, tot d’ un plegat, esdevé fins avui dia i cada vegada més, un important centre religiós catòlic de pelegrinatge de França i un dels més importants del món, ja que aquí, a Lourdes, el 1858, des de l’ 11 de febrer al 16 de juliol, la Senyora que es declarà que era la “Immaculada Concepció” s’ aparegué divuit vegades a una noieta adolescent de 14 anys d’ aquest indret que es deia Bernadette Soubirous.
Bernadette anava acompanyada de la seva germaneta Marie Toinette, d' 11 anys, i de la seva amiga Jeanne Abadie, de 12. Totes tres van sortir de casa per anar a recollir llenya en direcció al riu Gave. Van passar per una gruta natural on Bernadette va sentir un soroll suau i va veure la figura d' una jove d' una gran bellesa, vestida amb una túnica blanca cenyida a la cintura per una gran cinta blau cel i amb uns rosaris a les mans. Es va atansar a ella, les dues es van posar a resar i després la Senyora va desaparèixer. La darrera aparició va ser el 16 de de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Carme. Uns anys després, amb 22 anys, ingressà a l' orde religiosa de les Germanes de la Caritat a Nevers fins a la seva mort, als 34 anys, el 16 d' abril de 1879.
Des d’ aleshores, Lourdes ha esdevingut el santuari marià més conegut, famós pel miracle constant de la fe i la caritat en els qui hi acudeixen, en especial els malalts.
Basílica de Nostra Senyora de Lourdes
Per tant Lourdes ha hagut d’ adaptar-se a l’ arribada constant i massiva de sis milions de pelegrins per any, crear hotels suficients per poder albergar-los, atendre les seves necessitats, atendre els malalts, crear els espais suficients per poder celebrar actes litúrgics i d’ oració multitudinaris, com la famosa processó del vespre que diàriament s’ hi celebra a la llum de les espelmes i els càntics a la Mare de Déu, tot conservant al mateix temps el seu caràcter rural senzill i amable on la devoció es respira per tot arreu. És una atmosfera emocionant i, en algun moment, ho és extremadament, sobre tot per la presència de persones malaltes per demanar la curació i perquè tots els camins del món semblen portar a Lourdes i gent de 140 països, fins i tot alguns d’ ells com Japó o Aràbia Saudita que no tenen tradició cristiana, hi són representats principalment per tocar, beure i emportar-se la famosa aigua miraculosa de Lourdes.
Bernadette Soubirous, la humil pastoreta de Lourdes, és Santa des de 1933. Només ella va poder veure la Mare de Déu i des de la gruta de les aparicions, va sorgir la famosa font de la qual no ha parat mai més de brollar-hi l’ aigua de Lourdes. La font va ser visitada pel cardenal Roncalli, abans de ser el Papa Joan XXIII i, posteriorment, pel Papa Joan Pau II, el Papa Bojtyla. I el papa Francisco, cardenal Jorge Mario Bergoglio, va proclamar a Lourdes el Jubileu de la Misericòrdia, des del 8 de desembre de 2015 fins al 13 de novembre de 2016.
Bernadette Soubirous (1858)
Les curacions de Lourdes són una realitat. Des de la mort de Bernadette al 1879, s’ han produït 2.500 curacions inexplicables de les quals l’ Església n’ ha reconegut oficialment 65 considerades miraculoses. I sembla ser que cada any hi ha unes 30 curacions.
Encara que Lourdes sigui un nom femení relativament nou, està plenament acceptat i té ja un aire de nom tradicional.
Els miracles de Lourdes han entrat fins i tot a formar part de la nostra parla, de les frases fetes populars actuals: ” Li va anar bé com l’ aigua de Lourdes” o “miracles, a Lourdes” o “això no és Lourdes, aquí no fem miracles”...
Text: Magdalena Español Raidó
Veure:
http://santuariodelourdes.com/bernardette-soubirous/la-vida-de-bernadette-soubirous/
