Torna el setembre, el novè mes de l'any. Aleshores, com és que "setembre" vol dir el "setè" mes?

https://www.naciodigital.cat/noticia/262079/portades-diaris-2-setembre-2023

https://www.ccma.cat/324/ultimes-noticies/

Després d' un estiu llarg i calorós, torna el setembre, el novè mes de l' any. Amb el setembre, les coses semblen tornar a l' ordre, al menys les rutines quotidianes, les nostres petites lluites de cada dia. I afortunadament per a nosaltres, el setembre és un dels millors mesos, tant pel clima estiuenc molt més moderat, sempre que les tronades i pluges torrencials es comportin, és clar, com per l' abundància i varietat de fruites i verdures. És també, per tradició, un mes fester, com resumeix a la perfecció un antic refrany que diu: "Setembre fruiter, alegre i fester". És temps de fires i festes majors dels pobles del voltant i la capital, encara que, aquest any, amb un panorama de crisi energètica, sequera, crisi política, alimentària... sense una solució fàcil ni previsible. Però sigui com sigui, la festa continua viva durant tot el setembre.

Sabem que és el novè mes segons el calendari gregorià, el nostre, i té 30 dies. Però el seu nom, "setembre", ve del llatí i significa que havia estat el "setè" mes de l' antic calendari romà, l'anterior del calendari de Juli Cèsar (12 o 13 juliol 100 aC -15 març 44 aC , líder polític assassinat als 55 anys) , el calendari julià.

Ja sabeu que els romans primitius van demostrar que eren grans observadors del cicle natural de la terra, per això consideraven que la vida dels camps renaixia al mes de març, amb la primavera. Gener i febrer no comptaven, eren mesos en què la natura està latent. Eren mesos apropiats per dedicar-los a la família, la llar, les diversions, a celebracions dedicades a les divinitats, als animals domèstics i altres. La vida al camp s' havia aturat: març era el primer mes del any i desembre , el desè mes, el darrer. Per a nosaltres no deixa de ser una curiositat, encara que demostra que per aquests romans primitius, la vida o la societat estaven fortament vinculades a la terra, a l' agricultura, al cicle de la natura en general. Fins que el calendari julià va afegir els dos mesos que astronòmicament li faltaven. Amb el temps, el calendari s' anà perfeccionant però els dotze mesos han perdurat fins al present.