Novembre, l' onzè mes del nostre calendari, quan el temps de tardor s' afirma i s' acosta l' hivern



https://www.silvinaction.cat/p/agenda.html

El novembre és l' onzè mes de l' any tant al calendari gregorià com al calendari julià (el de Juli Cèsar). És un mes de 30 dies, el tercer mes de la tardor a l' hemisferi nord. Tot molt bé, però el curiós és l' origen del seu nom, novembre, que ve del llatí "novem" i significa "nou", el número nou. Pot semblar estrany però no ho és si observem que a l' antic calendari romà, l' any "útil" tenia 10 mesos, el novembre era el novè, com indica el mateix nom.

El mes l' octubre l' acabem fent "la castanyada", durant la qual és costum de menjar castanyes torrades, moniatos i panellets. I novembre comença amb la festivitat de Tots Sants. L' endemà, el 2 de novembre, és el dia dels Difunts, durant aquests dies, també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar-los flors. Tradicionalment, es feien les representacions teatrals adequades al sentit d' aquesta festa, com el drama romàntic "Don Juan Tenorio", de José Zorrilla (Valladolid, 1817 - Madrid, 1893), que amb el temps va anar evolucionant i van aparèixer les versions còmiques. Tots recordem la gran Mary Sampere fent de Doña Inés i Joan Capri, de Don Juan, sota la direcció de Ventura Pons (1976). I més recentment, Joan Pera i Lloll Bertran, representant els mateixos papers.

Per Tots Sants, en teoria s’acosta el fred i els dies s’escurcen. La natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates. De fet la festa de Tots Sants és herència d' una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

D' altra banda, l' altra festa del mes que em crida especialment l' atenció és Santa Cecília, el 22 de novembre, patrona dels músics i de la música. La fama musical de santa Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV. La seva festivitat aviat es va fer popular, i el 1594, el papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. Avui dia el Concert de Santa Cecília afortunadament ja és un clàssic a totes les ciutats on tenim la sort de comptar amb un Conservatori de Música, com és el cas de Lleida, i l' Auditori Municipal Enric Granados.

Notícies destacades
Próximamente habrá aquí nuevas entradas
Sigue en contacto...