Josep Piera i Rubió, 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
https://www.omnium.cat/ca/josep-piera-i-rubio-guanya-el-55e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes/
El jurat del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural el 1969, ha atorgat el guardó a Josep Piera i Rubió (La Safor, 1947), poeta, narrador, assagista, articulista i traductor. El jurat destaca “la seva extraordinària trajectòria literària, crea un escenari mític a les muntanyes de Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova com a grans escenaris lírics, amb una veu poètica inconfusible, i amb una constant i persistent defensa de la llengua catalana al País Valencià, des de la creació literària, la societat i l’escola”.
L’any passat el premi va recaure en l’escriptora mallorquina Antònia Vicens.
L' obra poètica de Josep Piera i Rubió està recollida a Dictats d'amor (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004), Grècia (2007), Monodia de l'absència/Monodia de la ausencia (2008), La poesia (2008), El temps trobat (2013), L' art antic del crit escrit (2014) i Poesia completa 1971-2018 (2018). Ha estudiat i traduït els poetes arabigovalencians en l'assaig El paradís de les paraules (1995). Entre la seva obra narrativa destaquen El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996), El Jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001), Jo sóc aquest que em diuen Ausiàs March (2001), A Jerusalem (2005), Puta postguerra (2007) i Francesc de Borja, el duc sant (Premi Joanot Martorell 2009). És també autor de llibres de crítica literària i assaig, biografies, memòries i traduccions, principalment de l' àrab.
Part de la seva pròpia obra ha estat també traduïda al castellà i a d'altres idiomes com l'anglès, el francès i l'italià, i la seva poesia ha aparegut en nombroses antologies col·lectives arreu d'Europa.
Josep Piera i Rubió ha rebut nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera d' escriptor entre els quals destaquen:
1972 - Ausiàs Marc de poesia per Natanael
1979 - Carles Riba per El somriure de l'herba
1981 - Josep Pla per El cingle verd
1986 - Premi de la Crítica del País Valencià per Les quatre estacions
1994 - Premi Josep Vallverdú atorgat a Lleida per El paradís de les paraules
1996 - Premi de la Crítica Serra d'Or d'assaig per El paradís de les paraules
1996 - Premi Sant Joan per Seduccions de Marràqueix
2013 - Premi Alfons el Magnànim de poesia per El temps trobat
2023 - Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d' Òmnium Cultural