Ja ho diu el refrany: "Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca".





https://www.ivanpascualchef.com/ca/

https://segriatv.cat/ca/turisme/segriatv/societat/50807/mones-originals-i-amb-valor-afegit-a-almenar/2542.html

La mona de Pasqua és una de les tradicions de Setmana Santa més arrelades a Catalunya. Padrins i padrines de tot el país no deixen de banda l' agradable obligació de regalar la mona als seus fillols o filloles. De fet, un dels punts més interessants de la mona és que és un element viu, que pot anar evolucionant però sense descuidar la tradició. No deixa de ser curiós ja que aconseguir que un fet es converteixi en costum, i amb el pas del temps esdevingui una tradició no pot ser qualsevol cosa.

L’origen i el significat de la mona no són gens clars. Hi ha qui creu que és un terme àrab ("munna" o "mouna") que vol dir "regal"; n’hi ha que diuen que és una festa que deriva de la Grècia antiga; també s’hi han trobat possibles arrels romanes i celtes…

En fi, però la mona més tradicional que coneixem, i que curiosament a les nostres terres ha quedat en desús, és la de brioix, de forma arrodonida i coronada amb ous durs. Segons explica Joan Amades al Costumari català, la recepta ja era coneguda des del segle XV i, naturalment, no portava res de xocolata ja que encara no s' havia descobert Amèrica i no es coneixia. La xocolata s’hi va afegir al segle XVI amb l’arribada del cacau provinent d’Amèrica, va ser considerat durant molt temps un dolç de luxe, no a l' abast de tothom com avui dia.

Els ous són l’element cabdal de la Pasqua a molts indrets d’Europa perquè formen part d’una simbologia relacionada amb l’arribada de la primavera i amb rituals de fertilitat anteriors al cristianisme i, com passa molt sovint en el món de la cultura popular i tradicional, van ser integrats per la religió.

Avui dia, la mona és un pastís, un dolç fet amb capes de pa de pessic que pot portar crema cremada, xocolata, nata o mantega. La decoració es remata amb ous de xocolata, pollets de feltre i plomes tenyides de colors vius. De l’evolució dels ous de xocolata, en deriven tota mena d’estructures que reprodueixen casetes, pilotes de futbol i les cares dels personatges de dibuixos animats més populars. És en aquest apartat on els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer la mona subjecta a les modes comercials amb els temes i personatges més populars de l’imaginari infantil del moment.

La mona es menja a gairebé tots els territoris de parla catalana. Al País Valencià, a Terol, i a Múrcia ha mantingut la forma original d’un brioix amb l’ou dur al damunt, plomes i anissets de colors.

Notícies destacades
Próximamente habrá aquí nuevas entradas
Sigue en contacto...