El Carnestoltes ja és aquí: del 24 de febrer al 2 de març 2022





https://surtdecasa.cat/ponent/agenda/2022/carnaval-de-lleida/186879

Aquest any el Carnaval o Carnestoltes comença el 24 de febrer, el dia del dijous gras, i acabarà l' 1 de març, el "dimarts de greix", que precedeix el Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma. El Carnestoltes se celebra aquí i per tot arreu, amb els seus alts i baixos, com hem vist aquests dos darrers anys, però sempre torna, afortunadament, per als petits i grans.

Quin és l’origen i el significat d’aquesta festa? Si teniu curiositat, continueu llegint i descobrireu una explicació, encara que probablement no l' única, ja que se sòl explicar de diferents maneres. Del que no hi ha dubte és dels seus orígens ancestrals : antigament, aquesta festa estava vinculada als ritus de la fertilitat de la terra, que just aquests dies es va despertant després de dormir tot l’hivern i , és clar, el fet de la fertilitat i tot plegat va unit a l' alegria, a les ganes de riure, ballar, menjar el més bo possible... amb les famoses receptes de postres tradicionals de Carnaval, com els bunyols. Per tant ara no toca pensar en mals, dolors, o la mort, si no és per riure-se'n de valent. Riure, sí. Tan necessari!

Un mite molt important de l’ antiga Grècia, molt llarg d' explicar, ens recorda especialment la importància de riure. Demèter, la deessa mare de la terra cultivable, per tant de la fecunditat, va perdre l' única filla que tenia, Core o Persèfone, nascuda de la seva unió amb Zeus (a Zeus li costava molt poc unir-se a una dona i tenir fills). La noia va ser raptada pel sinistre Hades, déu de l' inframón , amb l' ajuda del propi Zeus! La mare, desesperada, la va buscar durant nou dies i nou nits, sense menjar ni beure ni banyar-se ni arreglar-se. La pobra deessa vagà per tota Grècia. Va passar molt temps sense riure, amb el cor ple de tristesa, fins al punt que, de sobte, semblava una vella i el món va estar a punt de desaparèixer, ja que les flors, plantes, animals i humans ja no naixien. Un dia, però, quan es trobava a Eleusis, unes dones la van acollir i una d'elles la va fer riure amb les seves bromes, fent un gest vulgar, indecent: i tot va tornar a florir, la vida es va reiniciar.

Aquest mite explica bé la importància del riure, que en l'antiguitat tenia un paper vital i les tradicions ja des de temps molt antics el vinculen a la fertilitat de la natura i dels humans i conseqüentment a la festa del Carnaval. Què seria de nosaltres sense riure?

Després, Demèter i Hades van arreglar les seves diferències: van arribar a un acord que va permetre "repartir-se" l' estada de Persèfone amb la mare, durant el bon temps, i amb l' amant Hades, durant la tardor i l' hivern. Però els problemes no es van acabar, ni molt menys...

Per altra banda, ja ho sabeu, l’origen de la festa es pot rastrejar perfectament entre els rituals romans : de fet el mes de febrer, dedicat al déu Februus, va ser el mes de les purificacions i la transició de l’hivern a la primavera. Tot va quadrant. I el Carnaval es pot dir que , en essència, és una festa humana, necessària. El seu arrelament, que ha superat tots els filtres del temps, ho demostra i ens ha regalat diversos Carnavals famosos a tot el mon: el de Venècia n' és un d' ells.

El Carnaval ha estat considerat també una festa perillosa, és clar. Anar emmascarat o disfressat ha donat peu a situacions conflictives i ha estat prohibit en diverses ocasions històriques. Aquest 2022, sempre respectant els deguts protocols sanitaris, podrem viure la festa amb una certa llibertat controlada. Esperem que almenys no ens prenguin del tot la petita possibilitat de transgressió, l' alegria, els colors i la música.

Notícies destacades
Próximamente habrá aquí nuevas entradas
Sigue en contacto...