Don Giovanni, òpera de W.A. Mozart, divendres 4 de novembre de 2022 a les 20 h a La Llotja de Lleida
https://teatredelallotja.paeria.cat/obra/don-giovanni-2/
https://operacatalunya.cat/don-giovanni-2/
El divendres, 4 de novembre de 2022, a les 20 h, la Fundació Òpera de Catalunya presenta Don Giovanni al teatre de La Llotja de Lleida amb la intervenció del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, l' Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Daniel Gil de Tejada, sota la direcció escènica de Pau Monterde i assistent de la direcció d' escena, Miquel Gorriz . Els intèrprets són: Don Giovanni: Carles Pachón (baríton), Leporello: Fernando Álvarez (baríton) , Donna Anna: Tina Gorina (soprano), Don Ottavio: César Cortés (tenor), Dona Elvira: Maite Alberola (soprano), Zerlina: Mar Esteve (soprano) , Masetto: Quim Cornet (baríton) i el Commendatore: Jeroboám Tejera (baix).
Don Giovanni és una òpera bufa en dos actes de l' insigne músic i compositor Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburgo, 1756 - Viena, 1791), estrenada al Teatre Nostic de Praga, el 29 d’octubre de 1787.
L' autor del text de Don Giovanni ( el títol original en italià, Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, ja resumeix la intenció de l' obra) és el poeta i llibretista italià Lorenzo Da Ponte (Treviso, 1749 – Nueva York, 1838), conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart: Les noces de Fígaro (1786), a partir de la famosa comèdia del francès Pierre-Augustin de Beaumarchais (1732-1799), Don Giovanni (1787) i Cosí fan tutte (1790). Da Ponte va ser autor de molts altres llibrets d' òperes per a altres compositors. Ell mateix va ser amant de la transgressió i de les noves corrents ideològiques del seu temps , considerat un llibertí i dissolut i, cap al final de la seva vida exiliat a Nova York, publicà unes memòries, Memorie, en quatre volums (Nova York, 1823-27).
Per al Don Giovanni, Da Ponte es va basar en l' obra de teatre El Burlador de Sevilla y convidado de piedra del dramaturg barroc madrileny Tirso de Molina - pseudònim de fra Gabriel Téllez - (de 1620) i en el Don Juan (Dom Juan ou le Festin de Pierre) de Molière, una tragicomèdia en cinc actes que s' havia estrenat el 15 de gener de 1665. Eren dues obres que havien donat dignitat literària a un tema popular, una veritable tradició, que s' havia anat estenent i popularitzant per tot Europa des del segle XVII a través de la Commedia dell' Arte i infinitat d' altres variacions basades en la vida i aventures eròtiques d' un llibertí llegendari anomenat Don Juan Tenorio. El famós personatge, com no podia ser d' una altra manera, tenia un marcat vessant moral, ja que al final Don Giovanni se les haurà de veure amb una implacable justícia divina com a resposta al seu comportament fals i egoista envers les dones de qualsevol edat i condició.
En el moment en què Mozart presentà Don Giovanni , el 1787, era ja un conegut autor operístic de prestigi malgrat la seva joventut i sense saber que no arribaria a viure els 36 anys. Tot és sorprenent en la vida de Mozart i l' òpera va ocupar també un espai ben destacat dins la seva fructífera existència. En total va composar 22 òperes , amb llibrets en italià i en alemany. Però dins la magnitud i qualitat de la creació operística de Mozart, Don Giovanni, que ha estat classificada com a òpera bufa ( buffa en italià), còmica, amb una barreja de comèdia, melodrama, amb intervenció d' elements sobrenaturals tal com demana la reelaboració del mite de Don Juan, va triomfar des de la seva estrena i continua sent actualment una de les òperes més representades a tot el món, tant per l' interès i misteri que desperta el mateix autor, com per la qualitat de l' argument i dificultat dels aspectes musicals tècnics, com la irresistible concatenació dels ensembles de veus que Mozart ja venia utilitzant des del Fígaro i que formen part del seu estil característic.
Tot un luxe que, gràcies a l' encert de l' Associació Amics de l' Òpera de Sabadell de portar l'òpera a diverses poblacions catalanes, podrem gaudir el divendres 4 de novembre a Lleida.