Dia 3 de març, el santoral a vessar: sant Celdoni, sant Ermenter i sant Medir, màrtirs catalans.
http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Sant-Celdoni-i-sant-Ermenter/
www.farelleditors.cat
Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966) és Llicenciat en Humanitats i diplomat en Educació Social, és l' autor del llibre Sants tradicionals catalans, publicat per www.farelleditors.cat .
Celdoni i Ermenter eren germans, fills d' un centurió romà vingut a la Hispània romana en temps de l' emperador Dioclecià. Celdoni o Celoni va néixer a la ciutat de Lleó (segle III). Els dos germans, en tenir l' edat apropiada, es van fer legionaris i essent destinats a Calahorra aviat van abraçar la religió cristiana. Quan aquest fet va ser descobert, Celdoni va ser empresonat durant tant temps que els cabells li van créixer considerablement. Va ser martiritzat amb turments diversos. Finalment, un tribunal el va condemnar a morir decapitat al costat del seu germà Ermenter el dia 3 de març de 290/304.
Poc abans de morir, el mocador que duia per eixugar-se la cara va pujar, miraculosament, cap al cel. Són patrons de la ciutat de Cardona, ja que les seves despulles o relíquies van ser portades a l' església parroquial de Sant Miquel de Cardona el 19 d' octubre de 1399, procedents del monestir de Cellers (Torà, Segarra), després d' un llarg recorregut, sobretot a causa de les guerres contra els sarraïns. Fet que forma part de la història medieval de Cardona.
Se' ls representa vestits de legionaris romans, amb túnica curta sota armadura i espasa. Porten els cabells llargs, cosa insòlita en dos romans, que lluïen els cabells curts i anaven afaitats, i ara ja sabem que és per causa de l' empresonament. A les mans, queden ben visibles les palmes de màrtirs, el detall és l' origen de l' expressió "emportar-se la palma", que ara ja no se sol emprar, perquè ja no s' entén què vol dir. El famós folklorista català Joan Amades , autor del monumental Costumari Català, diu que les relíquies dels sants Celdoni i Ermenter ja "gaudien de gran fama de remeieres" des dels temps en què es trobaven al monestir de Cellers.
I com veieu, avui 3 de març, se celebra també la festivitat de sant Medir, un altre màrtir de la mateixa època de l' emperador Dioclecià. Segons la tradició, va ser pagès a Sant Cugat del Vallès, d' on n'és el sant patró, on es trobava plantant faves quan va ser detingut i decapitat per uns soldats romans, que van sospitar que protegia sant Sever, un altre sant màrtir, bisbe, que fugia de Barcelona. A sant Sever el van detenir i martiritzar de mala manera. Tot va succeir a principis del segle IV, temps tèrbols de persecucions contra els cristians, fet constatable històricament fins que la nova religió va ser legalitzada per Constantí I el Gran amb l' Edicte de Milà l' any 313.
A la pàgina web de l' autor, Joan Arimany, podreu llegir més sobre tots aquests sants màrtirs i trobareu altres informacions i curiositats.