14 de febrer: sant Valentí, patró dels enamorats.
https://calendariermita.cat/14-de-febrer-sant-valenti/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Sant_Valent%C3%AD
Cada 14 de febrer, els enamorats celebren sant Valentí, el seu sant patró. Segons la tradició cristiana dels primers temps, es creu que Valentí era un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que estava prohibit per l’emperador Claudi II, per considerar que els soldats era millor que fossin solters per tal d' obtenir el màxim rendiment en la carrera de les armes. Així és que, una vegada descobert el sacerdot cristià, l’emperador n’ordenà l’execució: va ser colpejat amb pals i pedres i decapitat, entre el 269 i el 273, fora de les muralles de Roma, a la vora de la via Flamínia . I aquest és el motiu perquè sant Valentí estigui tan relacionat amb l' amor de parella. Però estareu d' acord amb que, quan una festa es fa universal i està tan fortament arrelada com aquesta, deslligada de les motivacions cristianes, fins i tot molt "comercial", generalment és degut a motius ancestrals poderosos.
En temps dels romans, durant els dies 13 al 15 del mes de febrer se celebraven les "Lupercals", festes relacionades amb la llegenda sobre la fundació de Roma, que coneixem millor que la de la fundació del nostre poble. La llegenda en qüestió ens parla d' una lloba anomenada "Luperca", que va alletar els bessons Ròmul i Rem (Romulus et Remus, en llatí ) i va esdevenir el símbol de la ciutat de Roma i de tot l' Imperi. Ja sabeu, però, que una llegenda sol adornar les coses, hi ha veus que interpreten que era una manera fina de dir que en realitat va ser una prostituta qui va alletar Ròmul i Rem. De fet, les cases de "cites" eren també anomenades "lupanars", i una "lloba", ja no diguem. Però la simbologia és ben interessant perquè ens indica l' origen humil de la grandiosa Roma.
Però tornant al nostre tema, les "Lupercals" se solen associar amb l' origen de sant Valentí o , fins i tot, amb el del Carnestoltes. Tant una festa com l' altra, es basaven en la celebració de la fertilitat, la de les dones i la de la natura, per tant, el seu origen va més enllà de la creació de Roma. Podem anar a Grècia també i repassar els déus relacionats amb la fertilitat i no espantar-nos. En tot cas, però, tot indica que és una festa pagana. En tenia tota la "pinta". I és que també, al mes de febrer, ja s' anuncia la primavera, la renovació de tota la natura, la lluna i la posició dels astres segurament que hi tenen alguna cosa a veure. Es nota que és temps d' alegria, d' una certa permissivitat i gresca. Ja només calia convertir tot plegat en una festa catòlica, cosa que va establir el papa Gelasi I l' any 494 , com ja va succeir amb altres celebracions no religioses a partir del segle V dC.
En definitiva, podem concloure dient que, tant si va existir sant Valentí com si no, val la pena repassar la història i, sobretot, celebrar el sant d' avui que per sant Jordi encara falta molt!