Sicília a  UNA VEU DE NIT, d' Andrea Camilleri

UNA VEU DE NIT, d'  ANDREA CAMILLERI
Títol original: Una voce di notte
2012 Sellerio Editore, Palermo
Traducció al català: Pau Vidal Gavilán, 2016
Disseny de la coberta: Francesc Sala
Edicions 62, s.a. Col·lecció El Balancí
Primera edició: abril de 2016
 
 
 
 
 

 

 

 

 RUTA D'  "UNA VEU DE NIT",  d' ANDREA CAMILLERI: LA SICÍLIA DE "MONTALBANO"

 

ARRIBEM A PORTO EMPEDOCLE :

"Des d’ Almenar", hem arribat a l’ Aeroport del Prat (Barcelona). Allí prenem el nostre vol directe a Palermo amb la companyia Alitalia. Aterrem a l’ Aeroporto Internazionale di Palermo "Falcone e Borsellino", l' aeroport que dóna servei a la capital de l'illa de Sicília, situat a Punta Raisi, a 35 km a l'oest de la capital.

 

 

 

 

 

 

Transport fins a Porto Empedocle (anada i tornada): cliqueu i consulteu horaris de l' empresa Società Autolinee Licata S.R.L. http://www.autolineesal.it/

Ja asseguts a l' autocar, viatgem en companyia de la novel·la “Una veu de nit” d' Andrea Camilleri, i veiem per la finestreta el paissatge d' una de les illes més fascinants del Mediterrani de la mà del famós "commissario" Montalbano, nom amb el qual Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) ret homenatge a l' escriptor Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939- Bangkok, Tailàndia, 2003), creador del no menys famós detectiu gallec Pepe Carvalho.

I venim aquí, no només perquè sigui la vila natal de l' autor d' "Una veu de nit" sinò perquè, a més, s' inspirà en aquest lloc per crear Vigata, el famós univers del "Comissario Montalbano".

A Porto Empedocle hi ha una gran oferta d' hotels , aparthotels i empreses de "Car Rental" per moure'ns lliurement per la Sicília de Montalbano, incloent els interessants indrets on ha estat filmada la popular sèrie televisiva.

 

 

 

 

Porto Empedocle és un municipi de la província d' Agrigento, a la costa del Mar de Sicília. El seu nom fa honor al filòsof Empèdocles, nascut aquí  el 495 a.C. Limita amb els municipis d'Agrigento i Realmonte. El 2003, el municipi va decidir adoptar Vigata com a segon nom, en homenatge al lloc imaginari on es desenvolupen les històries del famós Montalbano. I encara que el 2009 va ser revocat, Vigata continua sent un nom molt popular, sobretot gràcies als turistes seguidors de Camilleri.

Des del 2014, presideix la cèntrica Via Roma de Porto Empedocle una estàtua que representa el mític Montalbano, recolzat en un fanal del carrer. És representat tal com Camilleri el descriu a les seves novel·les, amb bigoti, res a veure amb la imatge de l' actor Luca Zingaretti de la sèrie televisiva. A la foto, veiem l' autor al costat del monument el dia del seu 90 aniversari, el 2015.

L' AUTOR:

Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) es va iniciar en el món literari amb muntatges d' obres de teatre de Pirandello, Ionesco, T.S. Elliot i Beckett, a més de guions propis i produccions policíaques per a la televisió. També és un novel·lista molt interessant i de gran èxit, amant de fer un retrat de la societat italiana, amb bones dosis de crítica social i política, però on ens hi mirem una mica tots. És sobretot conegut per la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano, de gran èxit, tant pel que fa als temes que planteja, sempre d' actualitat, com per la seva fòrmula, el seu estil, amb un vocabulari ric en dialectalismes, difícils de traduir, i cal ressaltar el mèrit de la traducció de Pau Vidal, que aconsegeix fer-nos entendre la gràcia i la ironia originals. 

Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62. A més dels títols publicats per Edicions Bromera, com La triple vida de Michele Sparacino  i Dones , llibre també de gran èxit, en el qual Camilleri descriu trenta-nou dones que ha conegut al llarg de la vida amb un estil poètic, apassionat, que a Itàlia s' ha convertit també en una sèrie de televisió. 

A Catalunya, en especial, és un dels autors més llegits, guanyador del IX Premi Pepe Calvalho de novela negra, a Barcelona, el 2014.

             Foto: Agencia EFE

LA NOVEL·LA:

"Una veu de nit”, d' Andrea Camilleri, ens trasllada a l' any 2008, precisament l' any en què Sílvio Berlusconi va ser reeligit President del Govern italià per un partit anomenat per ell Il Popolo della Libertà, un cop fracassat el govern de Romano Prodi, de l' Ulivo Partito Democratico. La novel·la ens mostra algunes aparences en el funcionament de les institucions que pretenen vetllar per l' ordre i la justícia. Sigui com sigui, i malauradament,  la corrupció dins la política és un tema que segueix omplint els diaris de notícies.

Comença l' acció,  i ens trobem que el comissari Salvo Montalbano compleix cinquanta vuit anys. Desconnecta el telèfon per estar tranquil i sent que potser s'està fent vell. Per acabar-ho d' arreglar, anant per la carretera a la velocitat permesa, el jove del BMW, que resultarà ser l' Strangio, fill del president de la Diputació, l' escridassa: "- Iaio, que ja és hora d' anar cap a l' asil !" (pàg. 16). 

Com sempre, a les novel·les negres de Camilleri succeeix un cas, aquí, un  robatori dels diners del calaix del director d' un supermercat. I el director no triga a aparèixer penjat: de seguida es parla de suïcidi, començant pel metge de medicina legal. Poc després, un nou cas: l' homicidi d' una noia preciosa. I a més, l' home que veu entrar el director del supermercat per una porta de darrere  també apereix mort. Una sensació agobiant. Les dues històries  evolucionen per separat, no són el que semblen cap de les dues, fins que al final, tot i sent històries diferents, els lectors les relacionem, n' observem els punts comuns. I la versemblança ens deixa glaçats.

El "commissario" va a totes per resoldre el jeroglífic plantejat, fins i tot utilitza mètodes considerats il·legals. El resultat és que acaba sabent unes veritats incòmodes per al seu superior, el comandant Bonetti-Alderighi. I ens ve a demostrar que seguint els procediments legals d' investigació, amb l' autorització lenta dels càrrecs corresponents, la veritat hauria acabat entelada, mig resolta, i amb el temps, oblidada per causa d' alguna prova intocable que no porta enlloc. El lector contempla les actuacions del "commissario" amb els seus fidels col·laboradors, i les contrasta amb les dels càrrecs superiors i representants polítics, amb la presència invisible però poderosa dels clans que van imposant la pròpia llei.

Després de l' homicidi de la noia, la promesa del jove Giovanni Strangio, Montalbano decideix intervenir personalment, sabent que és el fill del president de la Diputació Michele Strangio, que resultarà ser el primer amant de la noia,  la Mariangela Carlesimo. I no són només hipòtesis. El diputat entén que està atrapat en una història tèrbola.

La novel·la avança, el suposat suïcidi del director del supermercat no és més que una hàbil posada en escena, però massa simple per al Montalbano. Estira el fil per saber-ne més. El fil es trenca: el metge legal, Pasquano, sap molt bé què pot certificar i què no davant de tanta sang. Massa cautelós, tant que ens fa intuir tota una trama criminal que implica un poder polític que conviu, i fins i tot es confon, amb la delinqüència , la màfia i, si convé, amb la connivència d' algunes de les  autoritats policials. La televisió també està en part controlada, algú sembla dictar les notícies que els interessen. 

Montalbano coneix bé la situació i ell mateix, que és un observador estricte, sovint ha d' anar amb peus de plom amb els seus superiors hipòcrites i excessivament cautelosos. No dubta a utilitzar un joc de mentides o proves falses per descobrir una veritat increíble, que mereix el càstig exemplar de la llei.

El "commissario" és un personatge simpàtic, ens sedueix, ens regala el privilegi de seguir els seus passos i participar amb ell i els seus col·laboradors a les seves investigacions. I ens referim al Fazio, amb la seva frase "Ja està fet!",  a l' Augello, i al divertit Catarella, amb el seu caos lingüístic i gran humanitat. I quan ja ens ha demostrat la gran eficàcia del seu treball, ha arribat al fons de la veritat i esperem que rebi el premi que es mereix, heus aquí el que li respon el seu superior: 

"- Una altra cosa. La més dolenta per a tu, potser. No estaràs operatiu

Ja s' ho esperava. S' hi hauria jugat els dallonses que hauria estat el preu que li farien pagar.

- N' haig de quedar al marge?

- Completament. A partir d' ara tot passa a les nostres mans. (pàg. 239)

La lectura no defrauda. Entre suspens, misteri, acudits, cites de pel·lícules famoses de detectius , passejos per una Sicília espectacular, amb una gastronomia que enamora, ens preguntem: "Això passa a Europa?", "A Itàlia?", "Un govern pot permetre situacions similars?" o "Només passa allà?"
 

I després de la lectura...

Us convido, primer de tot, a fer una passejada per l' escenari de la novel·la “Una veu de nit” i de més de vint novel·les protagonitzades pel "commissario", ambientades entre Vigata, Montelusa i Marinella, que en trets generals es corresonen amb Porto Empedocle, Agrigento (la capital i lloc natal del Premi Nobel Luigi Pirandello) i la platja de Marinella de Porto Empedocle, on hi ha la casa de Montalbano, encara que Camilleri pugui barrejar en un mateix lloc aspectes de diversos indrets o ciutats de Sicília reunits a Vigata.

A la imatge, veiem la situació dels llocs de la novel·la i, en vermell, els llocs de la sèrie televisiva, molt més monumentals i fotogènics davant les càmeres:

 

 

VIGATA (PORTO EMPEDOCLE): AJUNTAMENT, ESGLÉSIA  I VIA ROMA, EL CENTRE:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMMISSARIATO DI POLIZIA dello STATO A "PIANO LANTERNA", PORTO EMPEDOCLE:

 

"De camí cap al Piano Lanterna li va venir al cap una brama que corria pel poble, segons la qual aquell supermercat era propietat d' una empresa fantasma, els titulars de la qual no eren sinó homes de palla dels qui hi havien posat els calés, la família Cuffaro." (pàg.27)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MONTELUSA (AGRIGENTO) : AJUNTAMENT I SAN LEONE

      

 

 

PRESÓ DE MONTELUSA ( AGRIGENTO):

 

 

TRIBULAL DE JUSTÍCIA DE MONTELUSA (AGRIGENTO):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A VIGATA (PORTO EMPEDOCLE), UNA CASA DE VACANCES PROP DEL LUNGOMARE PIRANDELLO:

No ho és però  ens recorda la vila on troben el cos de la jove Mariangela Carlesimo.

ELS TÍPICS CANNOLI  PREFERITS DE LA SENYORA CONCETTA ARNONE:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El "commissario" sap com agrair el valuós testimoni de la senyora Concetta Arnone, veïna de la Mariangela, molt aficionada a tafanejar des de la seva finestra, gran observadora, i molt útil per aclarir l' homicidi de la noia. Ella mateixa diu: "Jo sóc molt llaminera, senyor meu. I cada dijous li encarrego un cannolo a la veïna" (pàg. 189). Un cop verificada la seva aportació al cas, Montalbano li regala molt content, "una safata de dotze cannolis" (pàg. 191). Els cannolis , farcits d' un mató molt fresc, podrien ser de la Pasticceria Albanese. És la pastisseria preferida del Montalbano en altres novel·les: http://www.pasticceriaalbanese.it/

El seu nom, Albanese fa honor a la "capital" del  cannolo sicilià que, segons la fama  guanyada, és la localitat de Piana degli Albanesi, a la província de Palerm.

MARINELLA : PLATJA DE PORTO EMPEDOCLE:

 

 

 

 

 

 

 

Aquí, a Marinella, hi ha la privilegiada casa de Montalbano. A la seva terrassa davant del mar, transcorre la major part del temps entre reflexions, dinars a base de peix i plats de pasta preparats per l' Adelina, una gran cuinera, I des d' aquí parla per telèfon amb la Lívia, que també l'ajuda amb els seus savis punts de vista.

VALL DELS TEMPLES A AGRIGENTO:

"La notícia del suïcidi d' en Michele Strangio li havia fet passar les ganes de tornar al despatx. Va baixar cap a Vigata, però en un punt determinat va trencar per la carretera dels temples i se'n va anar a passejar enmig de ramats de turistes japonesos..." (pàg.213)

 

Però aquests escenaris autèntics de la novel·la de Camilleri segurament no devien resultar prou fotogènics en la pantalla de televisió perquè, a la sèrie "Il commissario Montalbano", van ser substituïts per Scicli, Ragusa Ibla, Donnalucata, Punta Secca, Noto, i altres localitats del sud-est de Sicília, monumentals, amb importants edificis barrocs i de gran encant paisatgístic.

VIGATA ( SCICLI):

La Comissaria de Policia de Vigata, on treballen Salvo Montalbano i els seus col·laboradors està ambientada, a la sèrie de televisió, a l' interior de la localitat barroca de Scicli, en un edifici de principis del segle XX d' estil neorenacentista, Palazzo Iacono.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VIGATA (IBLA o RAGUSA IBLA):

 

Dins del centre històric de la ciutat de Ragusa, hi ha el barri d' Ibla, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Duomo di San Giorgio, d' estil barroc, a Ragusa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El "Circolo di Conversazione" de Ragusa Ibla, a via Alloro, 5. Fundat el 1850 per aristòcrates sicilians, és un equivalent dels nostres antics "Casinos", elegants llocs de trobada de gent benestant i amb càrrecs influents. Avui dia és un club privat. Aquí hi acostuma a venir el doctor Pasquano:

"- Ja estava a punt de sortir cap al Círcol, que tenia una partida important, i ha de venir vostè a tocar-me la pera! (pàg. 44)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MARINELLA, LA CASA DE SALVO MONTALVANO;

I no ens podem perdre un bon passeig per la platja llarga i deserta on cada matí el "Commissario" neda a les aigües de Punta Secca, que pertany al municipi de Santa Croce Camerina, prop de Marina di Ragusa (RG).

 

 

 

 

 

 

 

 

Ni deixar de visitar la casa de Montalbano que apareix a la famosa sèrie televisiva, amb la seva privilegiada terrassa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I ENS  ACOMIADEM DE MONTALBANO AL "RISTORANTE ENZO A MARE":

Al Lungomare Amerigo Vespucci, 97017 Punta Secca, Santa Croce Camerina RG, Itàlia

http://www.enzoamare.it/

 

 

 

 

Amb l' "Antipasto del Commissario" o entrants mariners (pàg.128) preferits del Salvo Montalbano.

                                                                                                                                

I un " Vino bianco Locale" o un "Vino bianco di Alcamo" (Trapani, Sicília).

 

Bon viatge i bona lectura, amb Andrea Camilleri !

Text: Magda Español Raidó