Santa Rita de Càssia: 22 de maig

Santa_Rita_da_Cascia.jpg

Santa Rita de Càssia

Cada 22 de maig se celebra la festivitat de santa Rita de Càssia (en italià Cascia), nom amb què és coneguda Margherita Lotti, el seu nom de soltera, nascuda el 1381 a Càssia, una localitat italiana de la província de Perugia, a la regió d' Úmbria, que avui dia té uns 3.245 habitants. Les biografies de la santa diuen que va néixer a Roccaporena, que en realitat és una fracció del mateix municipi de Càssia.

Santa Rita és  la patrona dels impossibles, o de les causes perdudes, dels problemes conjugals. Una santa que, d' una manera curiosa, malgrat el pas del temps, no ha perdut actualitat, continua connectant de manera especial amb les dones, potser perquè la pròpia vida de la santa va estar marcada pel que avui dia anomenem "violència de gènere". Aquesta connexió no ha estat imposada, l' han alimentat les mateixes dones de diferents edats, que troben en ella la íntima confident que les comprèn. Dones que durant tot l' any li encenen llànties, li porten rams de roses vermelles, oracions i, fins i tot, cartes personals per donar gràcies, fer alguna petició o per altres motius. No deixa de ser sorprenent a l' actualitat, com sorprèn la festa del 22 de maig a la parròquia de sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Imatge de santa Rita durant la seva festa a la parròquia de sant Agustí al Raval de Barcelona

 

Observant algunes actituds de dones pertanyents a altres grups religiosos del nostre entorn, sense conèixer en profunditat els grans fonaments d' aquestes grans religions,  intuïm que les dones potser hi viuen sota una dependència i marginació prou evidents. En canvi, dins de la religió cristiana, tot i que es considera la dona com a figura important, amb la clara acceptació tradicional de tantes marededéus i santes, podríem dir que el feminisme ha estat igualment una lluita llarga i constant, amb equilibris complicats, amb dogmes difícils d' assumir, que han causat més d' un abandonament de la pertinença religiosa. La mateixa Església, encara governada per homes, ha intentat el repte d' obrir-se , adaptar-se als temps sense fer canvis profunds, estratègies que no han resultat del tot convincents. Però santa Rita convenç per ella mateixa. Podríem dir que s' ha guanyat el seu paper d' autèntica  protectora  de les dones,  amb el seu poder, afecte i comprensió especials.

 

Qui va ser aquesta santa ? I com és que havent nascut al segle XIV continua despertant la devoció en tantes dones d' avui dia?

Margherita Lotti era filla de pagesos humils i, a l’edat de quinze anys, la van casar amb un noi benestant de Càssia, Paolo di Ferdinando di Mancino, un “bon partit” del qual no n’ estava enamorada. Així i tot el matrimoni s’ acabà celebrant.

Santa Rita no va trigar a patir “violència domèstica”, amb vexacions. Va ser una dona maltractada pel seu marit, cosa que no impedí que tingués dos fills: Jaume i Pau Maria. Després d’ això, l’ actitud del marit es va moderar. Més endavant, però, va caure malalt, i malgrat que va patir unes febres mortíferes, es va salvar de manera quasi miraculosa. Poc després, no obstant, completament refet de la seva malaltia, una nit va ser assassinat. Els dos fills nascuts uns anys abans no van tenir ni temps de venjar la mort del seu pare com van expressar que farien, ja que  al cap d'uns mesos van morir també, víctimes de la pesta. En aquesta cruïlla de la vida, Rita, amb només trenta-dos anys, intentà ingressar al convent de les monges agustines de Càssia. No li va ser fàcil ja que, degut a que era vídua, en principi no la volien admetre, fins que ho va aconseguir.

El 1411 és una data clau. Aquell any, Jaume de la Marca, famós predicador, monjo franciscà (Monteprandone, Marca d'Ancona, 1391 – Nàpols, 1476), va celebrar a Càssia una missa de Divendres Sant. Mentre el religiós parlava de la corona d'espines de Jesús, Rita es va desmaiar i la van portar al convent. De matinada, l'abadessa i una infermera se la van trobar agenollada a la cel·la amb una ferida sagnant al front. Miracle. A partir de llavors,  la ferida restà oberta pràcticament sempre fins al dia de la seva mort.

Però el miracle que l'ha feta famosa va tenir lloc durant l’ hivern abans de morir i està relacionat amb les roses. Ja tenia 75 anys, el camp estava totalment nevat, quan va demanar a una familiar que la solia visitar a la seva cel·la que li portés una rosa que, segons ella,  havia florit a l'hort de casa seva. La resta de monges van creure que santa Rita delirava, que ja es trobava a les portes de la mort. De totes maneres, la dona va complir l’encàrrec i en arribar a l'hort de la casa de Rita va poder comprovar el prodigi. Allà , enmig d'un exuberant roser envoltat de neu, va trobar una preciosa rosa al costat d'unes figues madures. La notícia va córrer de boca en boca i multitud de gent va anar a comprovar el fet inexplicable del roser a l'hort. El cas va fer créixer la fama de santa Rita i van ser molts els que van voler conèixer aquella monja malaltissa.

I el 22 de maig de 1457, el dia que complia 76 anys d'edat, Rita va morir enmig d'una gran commoció. No va deixar cap text escrit ni se li coneixen paraules que hagués pronunciat.

I

                            Imatge de santa Rita:  https://santaritadacascia.org/la-santa/

 

Han passat els segles i la benedicció de les roses continua sent la característica inconfusible de la festivitat de santa Rita.

Sempre roses, roses vermelles. La rosa, apart de recordar el miracle de santa Rita, no és una flor qualsevol. Des de sempre ha representat, sobretot, l' amor, la passió, la bellesa. I encara que s' hagi dit que la rosa simbolitza la sang de Jesucrist, la meva referència favorita és la de la mística, molt pròpia de la santa, la volguda unió amb Déu, la que ella buscava. Fins i tot la rosa és present a les pregàries del Rosari, que en català medieval es deia "roser", dedicades a la Mare de Déu, anomenada precisament “Rosa Mystica” , símbol de l'ànima oberta a Déu. 

 

 

 

 

 

 

 

                  

                                 

                           

                              Exterior de la Basílica de Santa Rita de Càssia

 

En canvi, a la ciutat de Lleida la festivitat de santa Rita no té l' especial rellevància de la d' altres sants. Hi ha una imatge seva  a la parròquia de sant Joan en una capella que no atreu especialment l' atenció. Però si ens desplacem fins al poblet de Sanaüja (La Segarra) , trobarem que tal dia com avui se celebra la Festa de santa Rita  al santuari de l' antic convent de la Mare de Déu del Pla, que es troba a un quilòmetre cap al sud de la vila. El convent i santuari són dues edificacions contigües construïdes al segle XVIII per l'orde dels agustinians o agustins. Del convent, amb prou feines es conserva la façana, però el santuari custodia una imatge de santa Rita, molt popular a la zona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                 

                                Santuari de santa Rita a Sanaüja (La Segarra)

 

I el nostre folklorista o etnògraf, Joan Amades (Barcelona, 1890 - 1959)  , què va recollir sobre la devoció a santa Rita? Al seu gran Costumari Català, l' incansable autor aporta una petita biografia de la santa tot recordant que era invocada per a causes difícils o impossibles. Així recull costums, avui dia en desús, fins al punt de quedar en detalls anecdòtics relacionats amb les dones que, en altres temps, dirigien la matança del porc, fent les botifarres, perquè sortissin bones i no les esgarressin, o les "fadrines" que s' havien quedat solteres i volien casar-se, desig que, pel que es veu,  era considerat missió impossible ! També era invocada pels que criaven cucs de seda, cosa delicada, o els estudiants per tal de treure bona nota als exàmens. No diu més.

 

Tornant al temps actual, apart de Sanaüja (La Segarra) o el poblet de Llo (Cerdanya), és al Raval de Barcelona, a la plaça de l' església de sant Agustí on té lloc la festa més popular dedicada a santa Rita. Allà, milers de persones,  especialment dones, fins abans de la pandèmia feien hores de cua per tocar les relíquies de la santa, beneir un pom de roses vermelles o deixar-li una llàntia. Simultàniament, cada mitja hora, a l' interior de l' església, un capellà beneeix els rams que les fidels aixequen amb els braços, una imatge singular que només es pot viure una vegada a l' any, cada 22 de maig. Aquest dia, la imatge de santa Rita, que representa el patiment d' una dona però, a la vegada, amb un fort missatge d' esperança com a patrona dels impossibles, acaba literalment coberta per les roses de les seves devotes. La tradició diu que s' ha de deixar una rosa beneïda als peus de la santa per demanar-li un desig important, per impossible que sigui !

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                        

                               

                       Fent cua per entrar a la capella de santa Rita el 22 de maig de 2019 a Barcelona

Text: Magdalena Español

https://visita-santuario.info/santa-rita-de-casia/

https://santaritadacascia.org/la-santa/vita/

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-santa-rita-de-sanauja/621/l_ca

Bibliografia

COSTA SOLER, Roger: El gran llibre dels Sants. Ara Llibres, S.L. Badalona, 2007

AMADES, Joan: Gran Costumari Català. El curs de l' any. Barcelona: Ed. Salvat, 2001, Vol IV, pàg. 655

SANTA RITA DE SANAUJA.jpg
Santa Rita BCN.jpg
CasciaSRita.jpg
la-santa-1.jpg
A LA SANTA.JPG