Santa Rita de Càssia: 22 de maig

Santa_Rita_da_Cascia.jpg

Santa Rita de Càssia

Cada 22 de maig se celebra la festivitat de santa Rita de Càssia, en italià Cascia, la patrona dels impossibles, o de les causes perdudes, una santa que, com veurem, conserva una especial actualitat. 

A la ciutat de Lleida, hi ha una imatge seva a la parròquia de sant Joan en una capella que no atreu especialment l' atenció. Però si ens desplacem fins al poblet de Sanaüja (La Segarra) , trobarem que tal dia com avui se celebra la Festa de santa Rita  al santuari de l' antic convent de la Mare de Déu del Pla, que es troba a un quilòmetre cap al sud de la vila. El convent i santuari són dues edificacions contigües construïdes al segle XVIII per l'orde dels agustinians o agustins. Del convent, amb prou feines es conserva la façana, però el santuari custodia una imatge de santa Rita, molt popular a la zona. No deixa de ser curiós que a tota la comarca de la Segarra santa Rita sigui tradicionalment molt venerada, però és en aquest santuari on el dia 22 de maig, a les 12 h del migdia, s' hi celebra missa solemne, en la qual té lloc  la benedicció de les roses que, en la majoria de casos, les dones solen oferir a la santa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      

                               

                             Santuari de santa Rita a Sanaüja (La Segarra)

 

En aquest lloc ja hi existia una església dedicada a santa Maria, documentada des del segle XI. El 1655 va ser cedida a la comunitat de monjos de sant Agustí, els agustins, orde fundada a Itàlia pel papa Innocenci IV el segle XIII (1244),  unificant una sèrie de comunitats de monjos de la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de sant Agustí. Aquests monjos van restaurar l’església i hi fundaren un convent.  L’actual edifici es va ampliar i tornar a reedificar cap al 1773 segons el gust barroc neoclàssic. Els agustins hi van residir fins a la Desamortització de  1835, data en què va  passar a  mans particulars. Malauradament, ara es troba en un estat de ruïna , no així el santuari que encara es manté en bona forma.

El santuari és un edifici de planta rectangular. A la façana principal, la portalada  d’accés està formada per tres portes d’arc de mig punt fets de maó. La porta central condueix a l’interior  mentre que les altres dues són cegues. A un nivell superior, hi veiem un discret rosetó.  Al costat esquerra  hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, rematat per una cornisa amb una bola a cada costat. Actualment pertany al bisbat d’ Urgell.

Però us heu preguntat com és que el santuari va ser dedicat a santa Rita? Qui va ser aquesta santa ? I com és que la seva imatge, símbol del sentit de la seva vida, connecta especialment amb les dones?

Intentarem trobar unes respostes.

El nom de família de santa Rita era Margarida Manzini, una nena que havia nascut el 22 de maig de 1381  a Roccaporena, una caseria de Càssia (Cascia), al bell mig dels Apenins (Appennini ).

A casa seva eren pagesos humils i, a l’edat de quinze anys, la van casar amb un noi benestant de Càssia, un “bon partit” de costums dissoluts, del qual no n’ estava enamorada. Així i tot el matrimoni s’ acabà celebrant.

Santa Rita no va trigar a patir “violència domèstica”, amb vexacions. Va ser una dona maltractada pel seu marit, cosa que no impedí que tingués dos fills: Jaume i Pau Maria. Després d’ això, l’ actitud del marit es va moderar. Més endavant, però, va caure malalt, i malgrat que va patir unes febres mortíferes, es va salvar de manera quasi miraculosa. No obstant això, poc després, completament refet de la seva malaltia, una nit va ser assassinat. Els dos fills nascuts uns anys abans no van tenir ni temps de venjar la mort del seu pare com van expressar, ja que  al cap d'uns mesos van morir també, víctimes de la pesta. En aquesta cruïlla de la vida, Rita, amb només trenta-dos anys, ingressà al convent de les monges agustines de Càssia, no sense dificultats, vídua i sense fills.

El 1411 és una data clau. Aquell any, Jaume de la Marca, famós predicador, monjo franciscà (Monteprandone, Marca d'Ancona, 1391 – Nàpols, 1476), va celebrar a Càssia una missa de Divendres Sant. Mentre el religiós parlava de la corona d'espines de Jesús, Rita es va desmaiar i la van portar al convent. De matinada, l'abadessa i una infermera se la van trobar agenollada a la cel·la amb una ferida sagnant al front. Miracle. A partir de llavors,  la ferida restà oberta pràcticament sempre fins al dia de la seva mort.

Però el miracle que l'ha feta famosa va tenir lloc durant l’ hivern abans de morir i està relacionat amb les roses. Ja tenia 75 anys, el camp estava totalment nevat, quan va demanar a una cosina que la visitava a la seva cel·la (alguns llibres diuen que era una amiga) que li portés una rosa que en aquell moment, segons ella,  havia florit a l'hort de casa seva. La resta de monges van creure que santa Rita delirava i que la seva mort ja era pròxima. De totes maneres, la dona va complir l’encàrrec i en arribar a l'hort de la casa de Rita va poder comprovar el prodigi. Allà , enmig d'un frondós roser , tot ell envoltat de neu, va trobar una preciosa rosa al costat d'unes figues madures. La notícia va córrer de boca en boca, i multitud de gent va anar a veure el roser a l'hort.

Aquell esdeveniment inexplicable de la rosa va fer créixer la fama de santa Rita, i van ser molts els que van voler conèixer aquella monja malaltissa.

El 22 de maig de 1457, el dia que complia 76 anys d'edat, santa Rita va morir enmig d'una gran commoció. 

Han passat els segles, però la benedicció de les roses continua sent la característica inconfusible de la festivitat de santa Rita.

I perquè les roses, roses vermelles? La rosa, naturalment, recorda el miracle de santa Rita però no és una flor qualsevol. Des de sempre, la rosa ha representat l' amor, la passió, la bellesa. Per als cristians, la rosa ha simbolitzat la sang de Jesucrist. Però la meva referència favorita és a la mística, molt pròpia de la santa, la volguda unió amb Déu. Fins i tot a les pregàries del Rosari, que en català medieval es deia "roser", dedicades a la Verge Maria, és anomenada precisament “Rosa Mystica” , símbol de l'ànima oberta a Déu. 

Apart de Sanaüja (Segarra) o el poblet de Llo (Cerdanya), un dels indrets més coneguts a tot Catalunya on té lloc aquesta celebració és al Raval de Barcelona, a la plaça de l' església de sant Agustí. Allà, milers de persones,  especialment dones, fan hores de cua per tocar les relíquies de la santa, beneir un pom de roses vermelles o deixar-li una llàntia. Aquest dia, la imatge de santa Rita acaba literalment coberta per les roses que li depositen les seves devotes, tant en acció de gràcies, per lloar-la, com per fer-li una difícil petició en forma d' oració dirigida a aquesta santa italiana, però tan nostra, que un dia va necessitar ser acollida per l' Orde de Sant Agustí, i que representa a la vegada el patiment d' una dona maltractada, amb un fort missatge d' esperança com a patrona dels impossibles.

           

               Imatge de santa Rita durant la seva festa a la parròquia de sant Agustí al Raval de Barcelona

Simultàniament, cada mitja hora, a l' interior de l' església, un capellà beneeix els rams que les fidels aixequen amb els braços, una imatge singular que només es pot viure una vegada a l' any, cada 22 de maig. 

Cascia és una localitat  italiana de la província de Perusa (Perugia, en italià)  regió d'Úmbria, amb 3.245 habitants. En ella hi ha la Basílica de Santa Rita de Càssia que veiem a les dues imatges següents.

 

 

 

 

 

 

 

 

                         

                        Interior de la Basílica:

 

 

 

Text: Magdalena Español

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-santa-rita-de-sanauja/621/l_ca

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/santa-maria-del-pla-i-santa-rita.html

Bibliografia

COSTA SOLER, Roger: El gran llibre dels Sants. Ara Llibres, S.L. Badalona, 2007

SANTA RITA DE SANAUJA.jpg
Santa Rita BCN.jpg
CasciaSRita.jpg
santuario-di-santa-rita-da-cascia.jpeg