SANTA MARIA MAGDALENA : 22 de juliol

Carlo-dolci-st.-mary-magdalene.jpg
Magdalena de Tiziano.jpg
synagogue-Magdala.jpg
Greco-_Magdalena_Penitent Cau_Ferrat.jpg
Castell de Corbera.jpg
El Codi Da Vinci.jpg

SANTA MARIA MAGDALENA

 

El 22 de juliol se celebra la festivitat de santa Maria Magdalena, una santa especial, com podreu comprovar. En primer lloc, perquè investigar sobre la seva existència, o intentar interpretar-la, ha comportat en el passat més d’ un problema moral. La imatge de la santa que veieu encapçalant aquest text parla per ella mateixa. És una pintura a l' oli de Carlo o Carlino Dolci , un extraordinari pintor del barroc italià, poc conegut per a molts de nosaltres (Florència, 1616 - 1686). La pintura es troba a les Gallerie degli Uffizi de Florència. Com es pot apreciar, l' obra reflecteix el missatge que la pròpia Església ens ha transmès sobre la santa, la imatge brillant d' una dona jove, d' extraordinària bellesa, i pecadora penedida davant el mateix Jesús, a qui li mostra el seu amor sincer. Els Evangelis ens relaten aquesta escena colpidora de quan Jesús es troba allotjat a casa de Simó, un fariseu, i irromp Maria Magdalena, que li banya els peus amb les seves llàgrimes, els eixuga amb els seus llargs cabells, els besa i els perfuma amb un ungüent. La tensió que la seva presència i manera d' actuar crea en l' aire podríem dir que "es pot tallar" . Tensió que Jesús sap resoldre, com a bon Mestre, i ho fa posant en valor el mèrit del gran amor que demostra la dona pecadora, sentiment suprem que la salva de tots els errors que hagués pogut cometre anteriorment i que serveixen a Jesús per  recordar la falsa moralitat que imperava ja en aquell temps . És un passatge que val la pena repassar (Lluc, 7: 37-50).

No es pot negar la sensualitat present al passatge. Potser per això mateix, a partir de 1540, amb l’ anomenada Contrareforma de l’ Església catòlica com a  estratègia davant l’ avenç de la Reforma protestant, a més de respondre als dubtes i crítiques dels propis catòlics, aquesta sensualitat va ser censurada per considerar-la pecaminosa. Era molt més còmoda o adient en una santa la seva faceta de penitent. Així i tot, ha estat una feina difícil, diria que impossible, esborrar o dissimular la sensualitat d’ una dona tan important en la vida de Jesús.  

 

Maria Magdalena segueix al costat de Maria, la mare de Jesús, tot el llarg procés de la passió, mort i resurrecció de Crist. A l' Evangeli de Joan s' especifica que " s' estaven prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria,  muller de Cleofàs, i Maria Magdalena." (Joan,19: 25) i l' Evangeli segons Mateu ens porta a l' interessant  moment de la sepultura de Jesús al sepulcre nou de Josep d' Arimatea i especifica que " es trobaven allà Maria Magdalena i l' altra Maria, assegudes davant del sepulcre" (Mateu 27: 55-61) . I passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, les mateixes dones tornen al sepulcre i són els primers testimonis de la seva resurrecció (Mateu 28: 1-10).

Són nombroses les obres d' art que posen el seu punt de mira sobre ella. Sovint és reconeguda portant un vas de perfums. La pintura que veiem a continuació és una còpia anònima de l' obra de Tiziano Vecellio (1485-1576), Tiziano,  que  es troba al Museu del Prado, a Madrid. Es titula "Magdalena penitent", però realment combina les dues facetes de la santa: pecadora i penitent. Encara que sigui una còpia, no es pot negar el seu impacte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cal afegir que Tiziano va realitzar altres versions sobre el tema de Maria Magdalena, com les que es troben al  Museu del Hermitage, a Sant Petersburg (Rússia) o al Palazzo Pitti de Florència.

Maria Magdalena va existir. El seu nom era Maria, nom d’ origen hebreu, “Maryam”, que prové d’ un lloc important de l’ actual Israel, avui dia amb un altre nom, però que  forma part de la ruta bíblico-turística dels "sants llocs": “Magdala”.

A la imatge següent veiem la visita a l' antiga sinagoga de Magdala, important troballa arqueològica, que es mostra en aquesta ruta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maria Magdalena era germana de Marta i Llàtzer, amics de Jesús. Per tant, és ella també la noia que escolta les paraules de manera contemplativa mentre la seva germana Marta no para de feinejar per casa per tal d' atendre els convidats. Aquesta actitud l' ha fet ser considerada com a patrona de la vida contemplativa, actitud que reflecteix el quadre de El Greco, o Doménikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; CàndiaCreta1541 - Toledo1614) que podeu admirar al Cau Ferrat de Sitges.

Potser per aquest motiu, disseminades per tot Catalunya, des del segle XII i abans, hi havia capelles i ermites  dedicades a la santa, algunes de les quals han arribat als nostres dies, com és el cas de l’ església de Santa Magdalena del Collell, un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Guixers (Solsonès), o Santa Magdalena de Vilajoan, del municipi de Garrigàs (Alt Empordà),   i moltes en ruïnes, com l’ ermita de santa Magdalena de La Pobla de Segur.

Però el culte a santa Maria Magdalena com a model de penitent va començar a ser especialment popular dins els antics territoris de la Corona d’ Aragó. El centre on s’ inicià la devoció va ser Provença al segle XIII. La reina Blanca d’ Anjou, esposa de Jaume II, llegà una relíquia de la santa al monestir de Santes Creus (1310), fet que afavorí la devoció, tant a les nostres terres com al País Valencià.

I què en pensava de tot això l' admirat etnògraf català Joan Amades (Barcelona, 1890 - 1959) al seu monumental Costumari Català? És evident que al voltant de santa Maria Magdalena hi ha un notable misteri. És el cas del municipi de Corbera de Llobregat, on l' anomenat "Castell", un majestuós edifici construït fa uns 500 anys pels senyors de Corbera, albergava els pelegrins que arribaven a Corbera a venerar santa Maria Magdalena. Una llegenda antiga diu que la santa, després de predicar les ensenyances de Jesús al sud de França, va passar els últims anys de la seva vida meditant per Corbera. Veritat o llegenda? Al menys, Joan Amades en fa menció.

 

 

 

 

                                                  Castell de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

I més modernament, el 2003, va estar molt de moda la novel·la “El codi Da Vinci” de Dan Brown, tot un bestseller. Després, al 2006, es va adaptar al cinema amb el mateix títol, The Da Vinci Code, pel·lícula de suspens dirigida per Ron Howard i protagonitzada per Tom Hanks i Audrey Tautou, en la qual deixava clar que la Magdalena era la companya de Jesús. Als anys 1970 ja havíem vist a l' òpera rock Jesus Christ Superstar, amb música d' Andrew Lloyd Weber i lletra de Tim Rice, que la Magdalena s' enamorava de Jesús. Ara era més, Jesús li corresponia i, lògicament, hi va haver conseqüències. L’ Església catòlica no va restar indiferent al fenomen que la pel·lícula va desencadenar, tant és així que fins i tot alguns bisbes van aconsellar als catòlics que no l’ anessin a veure. Després la tempesta es va calmar però ens ha quedat clar que, al llarg de la història, l’ Església ha controlat la validesa o falsedat dels fets que tenien a veure amb la imatge i els dogmes eclesiàstics.

 

Ho havíem dit al començament, però ara estareu d’ acord amb mi en què santa Maria Magdalena no és una santa com les altres.  Als artistes de tots els temps tampoc els ha passat desapercebuda la personalitat i possibilitats comunicatives del seu exemple. El poder captivador de la seva imatge és un fet. Una imatge necessària davant la casta beatitud que la majoria de sants i santes  ens transmetien.

Text: Magdalena Español Raidó

Bibliografia:

AMADES, Joan : Costumari Català. El curs de l' any. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, 1983.

COSTA SOLÉ, Roger: El gran llibre dels sants. Ara llibres S.L. Badalona, 2007

 

Santiago de la Vorágine: La leyenda dorada. Alianza Editorial S.A.. Madrid 2011

 

LA BÍBLIA, versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. Publicacions de l’ Abadia de Montserrat, Vuitena edició, abril 2007