SANT SALVADOR: 6 d' agost

SANT SALVADOR

 

Sant Salvador està sempre relacionat amb les altures allà a on aneu. A Almenar també: el carrer dedicat a Sant Salvador el trobareu en un dels indrets més alts de la vila. Comunica el popular barri del Pati tot pujant en direcció al turó del "Castell dels Moros". Una via amb un fort pendent que té darrere seu, a ponent, la serra del mateix nom, Sant Salvador, que havia albergat la antiga ermita que es pot veure esquematitzada al fragment del plànol de la batalla d’ Almenar de 1710, publicat a la gran obra de Mn. Francesc Martí i Solsona, Almenar: Història i gent.

Després d’aquesta famosa batalla de la Guerra de Successió, com queda igualment referit al llibre de Mn. Martí, molts edificis de la vila d’ Almenar van quedar malmesos, entre ells, l’església, l’abadia , l’ajuntament i l`hospital. Uns anys després, al 1715, el bisbe De Olaso visita la vila i constata la ruïna de les ermites de Sant Sebastià i la de Sant Salvador. Al mateix llibre, veiem també que l’any 1737 ja havien estat restaurades aquestes dues ermites, però no les de Santa Magdalena i Sant Ramon, que continuaven derruïdes fins a desaparèixer completament com després, amb el decurs del temps, ha succeït també amb l’ermita de Sant Salvador.

 

 

 

Situada dalt del tossal del mateix nom, l’ermita de Sant Salvador d’ Almenar recordava un fet de la vida de Crist, que els Evangelis segons Sant Mateu 17:1, Sant Marc 9:2 i Sant Lluc 9: 28 situen  en una muntanya alta. És la transfiguració de Jesús, el Salvador. Els fets es narren així:

Jesús va arribar a Cesarea de Felip ( l'actual Bāniyās) i, parlant amb els seus deixebles sobre què deia la gent sobre ell, els preguntà:

“ I vosaltres, qui dieu que sóc, jo?” (Mateu 16:15)

I Pere va contestar:

“ Vós sou el Messies, el Fill del Déu vivent”.

Jesús beneí Pere i li digué “ I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta  pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la dominaran” (Mateu 16:18) , “Et donaré  les claus del Regne del cel” (Mateu 16:19).

I a continuació, Jesús els anuncià que li calia anar a Jerusalem on els ancians, grans sacerdots i escribes el farien patir fins a la mort i que havia de ressuscitar el tercer dia. Pere no s’ho volia creure: “Déu ens en guard, Senyor! No us passarà tal cosa” (Mateu 16:22) però Jesús li donà a entendre que els humans no podien impedir el designi de Déu.

                                                La muntanya de Tabor                         Foto:  Wikipedia

 

Una setmana més tard, Jesús va anar a pregar a una “muntanya molt alta”. Allí , de sobte, els deixebles Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, van veure com brillava la cara de Jesús i la seva roba es tornava blanca com la neu. Llavors, es van aparèixer Moisés, que representava la llei jueva, i el profeta Elies, que representava tots els profetes. És un passatge del tot simbòlic que s’ha interpretat com que Jesús estava complint la llei i la paraula dels profetes.

Els deixebles es van espantar i mentre Pere, també emocionat, pronunciava unes paraules, un núvol lluminós els va cobrir i es va sentir una veu, del núvol estant, que deia: “ Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença:  escolteu-lo” (Mateu 17:5).

Es van espantar tant que van caure de cara a terra. Els deixebles havien vist Moisés i Elies conversant amb Jesús, i van entendre la seva dimensió divina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                 El Montpedró amb Sant Salvador al cim  (Castillonroi, La Llitera)

Jesús va anar cap a ells i els digué que s’aixequessin i no s’espantessin. A poc a poc, van aixecar la vista i només van poder veure Jesús que estava sol, dret al seu costat.

Quan baixaven de la muntanya, Jesús els manà seriosament:

“No parleu a ningú de la visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’ entre els morts” (Mateu 17:9).

Aquesta muntanya, des del segle IV, s’identificava amb el mont Tabor, anomenat també Mont de la Transfiguració, situat a Israel, a la Baixa Galilea, a l’oest del Mar de Galilea, prop de la Vall de Jezreel. El seu cim s’eleva 400 metres  sobre el paisatge que l’envolta sobresortint des de lluny. Al seu cim s’ hi troba l’església de la Transfiguració.

Però els evangelis ens mostren Jesús i els seus deixebles fent camí cap al nord de Betsaida, a la ciutat de Cesarea de Felip, que es troba a la base sud del mont Hermon, per tant, avui dia es creu que és l’ indret probable referit a la transfiguració de Jesús .

Aquesta muntanya es troba al sud la Cordillera de l’Antilíban. En realitat és un conjunt de muntanyes amb tres cims, dels quals el mont Hermon és el més alt (2.814 metres sobre el nivell del mar), per això els seus pics quasi sempre estan coberts de neu. Actualment, fa de frontera entre Israel, Líban i Síria. El costat nord-oest pertany al Líban, l’est dóna a Síria i els costats sud i sud-est, on se situen els fets dels evangelis, pertanyen a Israel des del 1981 quan, després de la victòria d’Israel a la Guerra dels Sis Dies, al 1967, va ser annexionat al Districte Nord juntament amb les Altures del Golan.

El mont Hermon en hebreu significa “muntanya sagrada”, i a l’Antic Testament  es considera com el límit nord de la Terra Promesa: "En aquell temps prenguérem de les mans dels dos reis amorreus el territori de la Transjordania ("més enllà del Jordà"), des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon" (Deuteronomi 3:8).

Degut a la seva altura i a la seva neu perpètua als seus cims, s’hi localitzen les fonts d’alguns rius, entre ells el riu Jordà, un riu d’un gran significat cristià doncs és precisament el riu on Joan, el Baptista, parent de Jesús, el batejà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                  El mont Hermon (Israel, Líban i Síria)

És un moment d’una gran emoció. Joan no entén per què ell ha de batejar Jesús. Però Jesús té molt clar que ha de ser així. I un cop ja surt  de l’aigua, “es va obrir el cel", va baixar com una coloma que anava cap a ell, "i es va sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença”. (Mateu 3:17) Són les mateixes paraules referides a la Transfiguració.

Fins i tot, és possible que el mateix nom de Jesús tingués, en la seva llengua, algun significat relacionat amb “salvador”, ja que al mateix evangeli segons Sant Mateu 1:21, després d’ explicar la genealogia de Jesús, i demostrar que és de la família de David, fill de Abraham, l’ àngel que anuncia a Josep que Maria tindrà un fill li diu: “tindrà un fill, i tu li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats”. Certament, des d’ abans de néixer, Jesús havia de ser aquest Salvador.

A l' església oriental ja se celebrava la Transfiguració del Senyor des de l' època de l' emperadriu Elena de Constantinoble o Santa Helena, mare de l' emperador Constantí I el Gran (segle IV), que va fer construir un santuari de la Transfiguració sobre la muntanya de Tabor.

Però la festivitat catòlica dedicada al Sant Salvador, el 6 d’agost, va ser instituïda a la litúrgia romana, el 1457 pel papa Calixt III,  abans, cardenal Alfons de Borja (Canals, Xàtiva, 1378- Roma, 1458), el primer papa catalanoparlant de la història.

No molt lluny d' Almenar, al terme municipal de Castillonroi, a la Llitera, s' aixeca l' imponent Montpedró (728 m.), que es divisa des de tot el terme. Al cim s' hi troba l’ermita dedicada a Sant Salvador. Segons tradició, va ser dels templers. El que sí podem afirmar és que la primera construcció és romànica, i probablement anterior al segle XII.

Cada primer diumenge d' agost, des de temps immemorials, s' hi celebra una popular romeria en la què hi participen pelegrins vinguts de tots els pobles de l' entorn, tant del costat català com de l' Aragó, ja que des de molt antic, són pobles entre els quals hi ha existit gran comunicació i agermanament, sense la diferència tan marcada pels actuals límits administratius. L’any 1681, després d'un atac de pesta, els habitants d’Almenar van acordar anar anualment en romeria a Sant Salvador. Sabem que antigament pujaven les poblacions de Tamarit, Albelda, Baells i Baldellou per fer rogatives, especialment en temps de sequera. No han deixat mai de fer aquesta romeria els llocs de Castillonroi i Alfarràs. Avui dia, també s' hi apleguen amics del senderisme i la festa de tradició popular. 

Cada any, el primer diumenge d’ agost, els pelegrins comencen a arribar molt d' hora, sobre les set del matí, aprofitant la fresca. I amunt s' ha dit! Antigament hi havia qui, fins i tot, pujava a la serra descalç, per complir alguna promesa o com agraïment per algun favor rebut.

A les 8 del matí se celebra la missa, on no hi falta un bon sermó ni la cantada dels tradicionals goigs del sant. Tot es fa segons la tradició. Posteriorment es reparteix la coca, o la "torta", com diuen a la Llitera, i begudes, ja que per Sant Salvador, segur que fa calor, o alguna tronada com a conseqüència. Però a la baixada us emporteu una bona sensació, la d' haver gaudit d' una germanor sana i alegre.

 

Magda Español Raidó 

 

 

 

Bibliografía:

 

AMADES, Joan: Costumari popular català. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona 1983

LA BÍBLIA DE MONTSERRAT. Publicacions de l' Abadia de Montserrat. Vuitena edició, abril de 2007