Sant Anastasi: 11 de maig

sant-anastasi.jpg

Sant Anastasi de Lleida i Badalona

 

Sant Anastasi és el patró de Lleida i de Badalona, dues ciutats distants, diverses, poc o gens relacionades. En canvi a les dues, cada 11 de maig,  s' hi celebra la festivitat de Sant Anastasi, a qui estan dedicades les Festes de primavera. D' entrada, la coincidència ens resulta estranya. A què deu d' obeir aquest curiós punt en comú? Evidentment, si repassem una mica la història, o les fonts d' algunes tradicions populars com aquesta, podrem descobrir que som més a prop del que pensàvem.

Sant Anastasi és representat com un jove soldat romà, ben plantat, amb armadura, capa vermella i la palma del martiri a la mà. Segons les fonts consultades, i d’ acord amb aquesta imatge, Anastasi va ser un legionari romà. Va néixer a Lleida l’ any 263 dC a l’ actual carrer Magdalena. La tradició lleidatana, certa o no, situa la casa natal del Sant a l' actual número 22 del carrer (avui dia, hi ha una botiga "Zara Home" de roba per a la llar), una hipòtesi avalada per unes restes del segle II que es van trobar al subsòl de l' imponent edifici anterior, enderrocat als anys 1990.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                              Imatge del popular carrer Magdalena de Lleida.

 

De ben jove, Anastasi ingressà a l’ exercit romà on hi va seguir una brillant carrera militar fins arribar a ser centurió. Es desplaçà a Roma, on assolí el grau de cap de la guàrdia pretoriana a les ordres de l’ emperador Dioclecià  (Salona, 244–Split, 311 , dues ciutats de Dalmàcia (Imperi Romà), actual Croàcia). Però, al mateix temps, l' estada a Roma, com ens passa de vegades a nosaltres de forma inesperada, li va brindar l' oportunitat de conèixer la fe cristiana, que creixia amb força per tot l' Imperi malgrat les persecucions decretades contra els cristians intentant eradicar-los. Però aquestes constants mesures agressives avui dia ens indiquen que l' Imperi era més feble del que aparentava. Anastasi es convertí en cristià, al costat dels perseguits. 

A partir d’ aquell moment, l’ exercici de la seva activitat militar xocava de ple amb els criteris morals de la nova religió, cosa que el va dur a renunciar al càrrec que havia aconseguit i, juntament amb setanta-tres companys de milícia que, com ell, seguien els ensenyaments de Jesús, tornà a Lleida, podríem dir al seu ambient. 

En aquell temps, Lleida formava part de la Tarraconense, la província romana governada per Dacià, que s' encarregava de dur a terme les accions repressores contra els cristians decretades pel seu emperador. Així és que, Anastasi i els seus companys, que intentaven difondre les creences conegudes a Roma, no van trigar a ser capturats, conduïts a la presó de la capital, a Tàrraco, i des d' allí a la ciutat de Badalona (Baetulo) on van ser martiritzats, i finalment degollats, possiblement el dia 11 de maig del 303.

Sobre la localització de les seves despulles ens han arribat dues versions. Segons la primera, el seu cos va ser llançat al mar, i segons una altra versió,  el seu cos el van llançar en un pou cec dins de Badalona. També hi havia la creença que al lloc on va ser martiritzat hi va créixer un ametller, conegut com "l' ametller de Sant Anastasi", que feia els ametllons de color de sang. En aquest detall és curiós observar que els arbres tenien un simbolisme sagrat que ve de molt lluny en el temps i del que se'n té constància des de l' Edat Mitjana. L' ametller és un arbre especial, tant quan està florit, essent un dels arbres dels enamorats, com pels seus fruits, considerats medicinals (l' oli d' ametlles, per exemple) o beneficiosos per a la salut, molt presents en les receptes de dolços tradicionals, com els torrons. I  l' ametller de Sant Anastasi es va convertir també en un símbol de Badalona, objecte de peregrinacions, fins que els badalonins el van arrencar creient que a sota hi trobarien les relíquies del Sant, cosa que no va succeir.

Joan Amades esmenta aquesta llegenda de l' ametller en el "Costumari Català" i, naturalment, com a text literari procedent de la tradició oral, és del tot freqüent i lògic que fos contada i finalment escrita amb diferents versions. És la procedència oral, l' origen de la literatura. Però, a més, tampoc ha resultat un fet afortunat que la primera biografia de Sant Anastasi hagués estat escrita per fra Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Girona, 1624 - Manresa, 1691), frare de l' orde dels Mínims, gran intel·lectual del seu temps i estudiós de la història de Catalunya però que, en estudis històrics realitzats a mitjans del segle XX, es va descobrir que , utilitzant el pseudònim de Bernat Boades, introduïa dades falses en algunes de les seves obres històriques, la qual cosa avui dia li resta prestigi i fiabilitat. Almenys en els aspectes llegendaris referents a la mort del Sant. Tot plegat ha fet que s' hagi dubtat de la veracitat dels fets narrats i, fins i tot, de l' existència del Sant, encara que realment, segons les dades històriques, precisament l' any 303 començava la darrera persecució, i la més gran, de cristians dins de l'Imperi Romà. Per tant, Sant Anastasi pot haver estat, perfectament, un de tants exemples de víctimes de la tristament famosa "era dels màrtirs" de Dioclecià.

Sigui com sigui, amb dubtes i tot, a Lleida ha estat un Sant venerat des de temps immemorials, considerat protector contra les tempestes i contra la sequera, enemigues de la gent pagesa.

Sant Anastasi va ser declarat patró de Lleida, la seva ciutat natalícia,  el 1627 i patró de Badalona, la ciutat on va morir, des de 1672. I cada 11 de maig se celebra en el seu honor el dia principal de les Festes de Maig, festes que compten amb la màxima solemnitat i caliu popular.

 

 

               

            Sortida de Sant Anastasi de la Catedral de Lleida, l' 11 de maig, acabat el solemne ofici religiós.

 

Text: Magdalena Español

 

Bibliografia:

Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 3, p. 596

Arimany i Juventeny, Joan. Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet (Barcelona): Farell Editors, 2013, p. 21

Costa Solé, Roger. El gran llibre dels Sants. Badalona: Ara Llibres, S.L., 2007, p. 76

Curcó, Jordi. Sant Anastasi de Lleida: història, tradició i llegenda. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2002, p. 34

Carrer_de_la_Magdalena_(Lleida).jpg
image_large.jpg