Lleida a EL MISTERI DEL BRESSOL BUIT, de Montse Sanjuan

EL MISTERI DEL BRESSOL BUIT, de Montse Sanjuan
Pagès Editors, Lleida
Primera edició: setembre 2015

ARRIBEM A LLEIDA:

Sortim "Des d’ Almenar" de bon matí. Ens espera un passeig per la Lleida d’ El misteri del bressol buit, el thriller lleidatà protagonitzat per la mossa d’ esquadra Anna Grimm, la Súper, nascuda a Begur (Girona), i cap del grup d’ investigació criminal dels Mossos que l’ escriptora lleidatana Montse Sanjuan ja ens presentà a la primera novel·la, La sergent Anna Grimm.  Ara serà  l’ encarregada d’ esbrinar l' assassinat de dues persones de Lleida, la Raquel Ballart i el Jordi Moliner, i el més difícil, el segrest del fillet de la Raquel amb altres complicacions relacionades.

La Montse Sanjuan (Lleida, 1956) té el mèrit d' haver col·locat Lleida al mapa del crim literari i de ser una de les impulsores del festival de narrativa negra, '”El Segre de Negre”, que a principis de juny aplegarà autors lleidatans i de la resta de Catalunya d' aquest gènere, que està vivint un gran moment també a Lleida.

El misteri del bressol buit comença amb un pròleg que, en realitat, ens avança el moment terrible en què l’ assassí pretén desfer-se com sigui de la pròpia Anna Grimm per tal de frustrar les seves investigacions que van per bon camí. Però no se’n ha de sortir. Està clar que l’ Anna Grimm no té fusta de perdedora. El detall és un recurs ple d' efecte que ens remarca que el narrador/ra en tercera persona és qui porta el control de l’ ordre en què ens anirà deixant anar els fets amb la finalitat de mantenir-nos en tensió fins al final. A més, a mesura que avança la història, entremig, ens intercala pàgines del diari personal d’una dona que els lectors anem identificant i relacionant mentre es va perfilant l’ entramat dels fets. El dietari ens dóna accés directe a l’ ànima tèrbola de qui “l’ escriu” : la Rosalia. Però no desvetllarem res més.

L' acció de la novel·la té lloc en espais molt distants entre ells, fins i tot fora de Lleida, per tant n' hem fet una selecció. Així i tot, la nostra RUTA per la ciutat no pot ser enterament a peu, ens caldrà el vehicle quan s' indica.

Hem entrat a Lleida per la rotonda de la Plaça de Europa. Agafem el Gran Passeig de Ronda fins a l' alçada de l' Avinguda Alcalde Rovira Roure. Girem a la dreta en direcció a l' Hospital de Santa Maria, però de seguida trenquem a la dreta cap al carrer de Sant Hilari, que voreja el mur de l'Hospital. Aparcarem el nostre vehicle. Deduïm que és en aquesta zona, no lluny de la Comissaria dels Mossos d' Esquadra,  on viu la nostra tossuda i atractiva Anna Grimm,  potser en un edifici nou del mateix carrer o del tranquil carrer del Vescomte Arnau. És client assídua del gimnàs, molt probablement del famós Ekke, on es manté en forma o es relaxa a la seva piscina després d' un dia de tensions. Ens la imaginem també com una bona nadadora.

Darrere l' Ekke i en una zona d' aparcament al costat del camp del Lleida Esportiu, una dona descobreix el cos del doctor Marquès, un altre cadàver! Què hi tindrà a veure amb el cas del bressol buit ?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I prop de casa seva, en una cantonada del mateix carrer de Sant Hilari número 12, una zona tranquil·la i a la nit solitària, veiem el bar on els companys de la nostra sergent, el Pau i la Mar, van a preguntar si l' han vist quan desapareix misteriosament durant 21 hores! : podria ser la cafeteria La caseta de Gretel, un local encantador on hem decidit esmorzar avui. Ha resultat un local que respira qualitat i una atmosfera acollidora i especial.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després continuem el recorregut. Des del carrer Sant Hilari, tornem al Gran Passeig de Ronda i a la cruïlla girarem a l' esquerra per l' Avinguda Alcalde Rovira Roure en direcció al Centre ciutat per la Plaça de Ricard Viñes, carrer Balmes, fins a l' Avinguda de Catalunya. Com l' Anna Grimm al capítol 28, també nosaltres "deixem enrere l' antic seminari , avui dia rectorat de la universitat, baixem per la Rambla d' Aragó i ens fixem en les cases Balasch d' estil modernista", construccions de 1914 de l' arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell  (Tarragona1869 - Lleida1951)  .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Prop de la font ornamental de l' Avinguda de Catalunya,  l' autora hi situa la floristeria "Roses roges", envoltada de misteris.

I anirem baixant, sempre dret, i creuarem el riu Segre. Al marge esquerre del riu, seguirem per l' Avinguda de l' Estudi General en direcció al barri de la Bordeta. Ens situarem al carrer Canal, que corre paral·lel al Canal de Seròs, passat el Sícoris Club. Som al punt en què el Canal és creuat per sobre, per la N-II. al límit del barri de la Bordeta amb el de Cappont, realment un lloc tranquil, solitari i verd. Però davant nostre tenim les mateixes bardisses que tan bé van amagar “el cos inert i abandonat de la sergent Anna Grimm dels Mossos d’ Esquadra”. Glup!! I la intenció de "l' assassí" era llençar la sergent al Canal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Canal Industrial de Seròs és una important obra hidràulica destinada bàsicament al transport d'aigua desviada del començament del tram urbà del riu Segre al seu pas per Lleida, per al seu posterior aprofitament hidroelèctric. Obra iniciada el 30 de novembre de 1912 de la mà de l'enginyer nord-americà de naixement Fred Stark Pearson (1861 -1915) i la companyia La Canadiense. La seva primera turbina va començar a funcionar l'1 d'abril de 1914, per tant, una construcció decidida, en un temps record. Sens dubte, el Canal de Seròs va ser fonamental per al desenvolupament econòmic de Lleida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recomanem la visita al Museu de l’ Aigua, que ens explica els vincles entre la ciutat i l’ aigua.

http://cultura.paeria.cat/museus-i-patrimoni/museu-de-laigua/

I ara hem de deixar la Bordeta. No patiu massa, l’ Anna Grimm sobreviurà, com deia aquella cançó de la Gloria Gaynor. Nosaltres agafem el nostre vehicle i anem cap a l’ Avinguda de les Garrigues. A l’ alçada del CEIP Camps Elisis, girem a la dreta per prendre el carrer de Santa Cecília. El seguim fins arribar al gran parc urbà dels Camps Elisis (s. XIX), on trobarem aparcament abundant i gratuït prop del Restaurant El Mirador dels Camps Elisis.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara, ens  adrecem a peu en direcció al riu. Deixem a l’ esquerra el Palau de Vidre, que no es menciona a la novel·la però no voldria passar indiferent per davant d' aquest famós pavelló de 1965, projectat per l' enginyer Josep Maria Cots Massana, creat per albergar stands de la Fira Agrària de Sant Miquel i les oficines de l’ entitat organitzadora, firadelleida.com . I és que avui dia és un edifici degradat i incomprès per tanta gent de Lleida, que continua somiant un estany melancòlic ple d' aus en captivitat,  tot i ser una petita joia arquitectònica del racionalisme, amb estructures de formigó i acer, façanes de vidre, sense ornaments. Un edifici avançat, potser agosarat als anys en què va ser construït i un dels pocs exemples a Catalunya. Segurament, perquè calia una imatge moderna per a la nova agricultura dels anys 60 i la rellançada Fira de Sant Miquel. Sigui com sigui, el polèmic Palau de Vidre es mereix un altre tracte, que rellueixi restaurat i que l’ Ajuntament no deixi morir equipaments tan interessants com aquest.

El Palau de Vidre dels Camps Elisis fotografiat per Òscar Dalmau

I tornem a la nostra novel·la després d’ aquest incís.

En fi, baixem per la rampa propera a la Passarel·la dels Camps Elisis cap al Segre, el “Sícoris” per als romans que van conquerir la ciutat d’ Ilerda als ilergetes, riu portador de riquesa al llarg de la història. Passejarem pel marge esquerre del riu, dins el Parc de la Canalització de 1995, molt més que una obra hidràulica, ja que significa per a la ciutat de Lleida un parc fluvial molt important, que juntament amb  la construcció de l’embassament de Rialb (quatre vegades més gran que el d’Oliana) fan difícil que es torni a repetir una catàstrofe com la que va patir la ciutat amb la famosa riuada de 1982.

 

El Parc de la Canalització és avui un espai ideal freqüentat per esportistes i gent que, com segurament el Jordi Moliner, la primera víctima de la novel·la, vol mantenir-se en bona forma física, “des de la Mitjana fins al Pont de la Universitat”.

I ara, ens aturem a l’ alçada de la Paeria: “ El Segre baixava amb força amb l’ aigua del desglaç de la primavera”. Com avui, després de les pluges, un riu poblat per una fauna variada i lliure que li dóna vida.

 

 

 

A dalt, veiem la imatge de l’ Ajuntament amb els edificis adjacents. “Una postal preciosa de la ciutat”. Aquí, el Cesc Palau, un esportista que corre pel marge esquerre del riu, descobreix el cos d’ un home que “s’ havia ofegat”: era el cadàver del Jordi Moliner.

Des d’ aquí veiem també el Pont Vell, avui dia renovat, reforçat i més ample, estructura imprescindible per a la mobilitat i un lloc per passejar, davant l’ única porta existent de l’ antiga Lleida emmurallada. “L’ olor de la primavera es reforçava sota el Pont Vell”.

La nostra víctima ha estat assassinada però no robada: duu la cartera a la butxaca amb quaranta euros, documents amb les dades personals i el mòbil. La policia pot saber de seguida el seu nom i la seva adreça. Tot menys les claus de casa, on poc després hi trobaran la segona víctima, la seva companya Raquel Ballart, que està separada del Ferran Santacana, pare del seu fillet encara nadó. I com ja ens indica el títol del llibre, “el bressol és misteriosament buit”. 

Esbrinar tot l’ entramat d’ aquests fets serà un terrible malson per a la tossuda sergent Anna Grimm i el seu equip d’ investigació criminal dels Mossos d’ Esquadra de Lleida, sobre tot perquè res és el que sembla.

El domicili de la parella assassinada és en un d’ aquests edificis que donen al riu, amb vistes espectaculars de la ciutat, al costat de la zona universitària. Un lloc perfecte prop del Pont de la Universitat. “Per la passarel·la alguns vianants creuaven el Segre i es dirigien cap al carrer Major, la zona tradicional de comerç de la ciutat”.

Hem pujat de la zona del riu per unes escales. Es pot pujar també per la rampa propera a la Passarel·la del Liceu Escolar i  ens trobarem al carrer de Jaume II, paralel al riu. Si seguim  el nostre passeig fins al final, abans del Pont dels Instituts, tram de la LL-11, veurem al fons el Turó de Gardeny. En el capítol 4 llegim: "L' exmarit de la Raquel treballava en una empresa d' informàtica al Parc Científic de Gardeny", és el Ferran Santacana, principal sospitós durant gran part de la novel·la. L' Anna, acompanyada de la Mar Carbonell del seu equip, va al turó mentre el Pau Caralt  acaba la seva feina al domicili de les víctimes.

El turó de Gardeny, espai on fins als anys 1990 hi va haver els quarters de l' exèrcit de Lleida, amb el gran camp d' instrucció dels militars, conté també el  Castell de Gardeny, que juntament amb els de Miravet, Montsó, Peñíscola i Tortosa forma part de la ruta templera Domus Templi. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l’antiga Corona d’Aragó, per tant, mereix una visita detallada. Consulteu horaris i dies de visita: http://www.turismedelleida.cat/viure-a-lleida/el-castell-de-gardeny  

 

Però nosaltres necessitem un cafè per renovar les nostres forces. Optem per travessar el riu pel Pont de la Universitat, una vista “de postal” de la ciutat, els seus nous ponts, el riu canalitzat i la ciutat moderna cap a la Rambla de Catalunya, on es troba la fictícia floristeria  "Roses roges", propietat de la Raquel Ballart i la seva sòcia, també sospitosa, la Mireia  Vilabetriu. Però deixem per un moment la ficció i fem cap a la Plaça de la Catedral. Allí prenem el cafè a la terrassa de la Cafeteria Natural Blend, davant la Catedral Nova (s. XVIII) i l’ antic Hospital de Santa Maria (s. XV- XVI), seu de l’ IEI, Institut d’ Estudis Ilerdencs , que cumpleix 75 anysen un edifici gòtic català que val la pena visitar abans d' iniciar el nostre recorregut pel Carrer Major.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Carrer comercial per excel·lència, el carrer Major guarda al seu traçat tota la història de la ciutat de Lleida, des dels temps dels romans en què va ser un tram de la Via Augusta des de Tarragona a Saragossa, fins avui dia.

Caminant per aquest gran aparador de Lleida ens deixarem sorprendre per tot el que ens ofereix, de nou i de vell,  fins arribar a l’ Arc del Pont, per on sortirem impactats per la llum i l’ imponent monument a Indíbil i Mandoni, els dos cabdills ilergetes que van defensar la ciutat de la invasió de cartaginesos i romans al segle III a.C.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornarem a creuar el Segre, ara pel Pont Vell, en direcció als Camps Elisis, l’ immens parc d' origen noucentista de Lleida fins a l' aparcament. Prenem el nostre vehicle en direcció  al Camí de Granyena. Sortim a la rotonda i creuarem novament el Segre, ara pel novíssim i impressionant  Pont de Príncep de Viana (2007-2010), obra de l’ enginyer navarrès Javier Manterola Armisén, per desplaçar-nos pel carrer Príncep de Viana amunt fins arribar a la Comissaria dels Mossos d' Esquadra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel carrer del Príncep de Viana arribarem novament a la Plaça de Europa, la rotonda més popular de Lleida, amb la gran Cafeteria Europa. dels germans Carles i Ignasi Barés, on sovint va a dinar l' Anna Grimm. Després fem cap al Gran Passeig de Ronda però de seguida trencarem a la dreta  a l' alçada de la Plaça Víctor Mateu i Moles i tornarem a girar a la dreta cap al carrer de Sant Hilari, on hem començat el recorregut al matí. Aparcarem el nostre vehicle. Ja som a la Comissaria dels Mossos, la seu operativa de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) i la segona casa de la sergent Anna Grimm.

Si agafem el carrer de Ferrara, podrem passar una estona al sol de primavera a la mateixa placeta on van a parlar l' Anna Grimm i un enfurismat  Ferran Santacana, que acaba donant puntades contra els aneguets de fusta del parc. No pot controlar la ràbia veient que passen els dies i el seu fillet no apareix enlloc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El misteri es resol però no ha estat senzill. A El misteri del bressol buit entrareu en contacte amb personatges "normals i corrents", com tants de nosaltres. Es pot dir que no hi ha cap assassí previsible ni professional sinó que es constata, i resulta inquietant, que una persona menyspreada, maltractada, que ha viscut un afecte sota mínims, com a conseqüència, pot esdevenir perillosa en algun moment desafortunat de la vida, per més que pugui semblar una pobra persona o que, fins i tot, ens commogui.

La nostra ment no para de rumiar. Però deixem la reflexió per l' hora de dinar. I un altre lloc de la zona on podem celebrar el final de la ruta de El misteri del bressol buit és aquí mateix, al restaurant "Lo caragol", ben bé al costat de la Comissaria, amb autèntic ambient policial.

Bona lectura i bona ruta !

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Text: Magda Español Raidó