L' Illa de Buda a EL FAR, de Maria Carme Roca

EL FAR, de Maria Carme Roca

 

Premi Prudenci Bertrana  de  Novel·la (2018)

Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.

Col·lecció Clàssica

Segona edició: desembre de 2018

334 pàgs.

 

 

 

 

ENS VEIEM A LES TERRES DE L’ EBRE, A L’ ILLA DE BUDA:

Sortim “Des d’ Almenar” per la N-230 fins a Lleida. Recorrem tot el Gran Passeig de Ronda i després de travessar el Pont dels Instituts, agafarem la C-12 en direcció a Flix- Tortosa. Ens en anem al Parc Natural del Delta de l’ Ebre, http://www.ebre.com/parc-natural-del-delta-de-l-ebre/, principal entorn on es desenvolupa l’ acció de "El far", la darrera novel·la de Maria Carme Roca, Premi Prudenci Bertrana 2018.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga. En aquest cas, la presència d’ un far espectacular que hi va haver a la costa de l’ illa de Buda des de 1864 fins a la seva submersió sota les aigües del mar el 1961, malmès i desproveït de la seva funció d’ indicador nocturn de la costa, juntament amb les vides i l' activitat humana desenvolupada a l' Illa, “il·luminen”, simbòlicament, el títol i tota l’ acció d’ aquesta novel·la, centrada en uns fets relacionats amb “el far”.

      Gravat del Far de l'Illa de Buda.

      El Mundo Naval Ilustrado. Any 1901

 

 

 

 

L'illa de Buda del Parc del Delta de l’ Ebre està situada a l'extrem oriental del Delta, és l’ illa més gran de Catalunya, una illa marítima-fluvial amb més de mil hectàrees de superfície i uns cinc kilòmetres de longitud, formada pels sediments que el riu Ebre deixa a la seva desembocadura. Pertany al municipi de Sant Jaume d' Enveja, al Montsià, i es veu a l' esquema següent (publicat per Mallemex http://mallemex.blogspot.com/2011/08/delta-de-lebre-illa-de-buda-07-dagost.html) la seva forma de triangle invertit.

 

 

 

 

 

Es veu l’ illa envoltada pels dos braços del riu Ebre, el principal és “la gola de Llevant”, que la separa de la petita illa de Sant Antoni, i el secundari, és “la gola de Migjorn”. A l’interior de l’illa hi ha les llacunes (o calaixos): el Calaix Gran i el Calaix de Mar, que són l’ hàbitat d’un gran nombre d’ocells.

Actualment encara s’hi conrea arròs però l’ interès turístic de la zona, pel seu paisatge especial, la seva fauna i flora pròpies del Delta, i la seva història, no para de créixer!

http://turismealebre.info/museu-de-les-terres-de-lebre/

 

 

 

 

L’ antic far de Buda va ser construït “a l’ extrem més oriental de l’ illa, a l’ embocadura del braç navegable del riu” (pàg.331), emplaçat damunt la terra del Delta. Avui dia no es veu, es troba caigut dins del mar, a deu metres de profunditat. El riu Ebre ha perdut cabal en la desembocadura, per tant el mar ha avançat i s’està menjant el Delta. La força de les aigües va anar també desfalcant el far. Una prova més que el Delta està en perill, cal la denúncia ecologista en la seva defensa, un dels missatges més interessants de la novel·la.

 

EL FAR, LA NOVEL·LA:

El far ens presenta la nissaga que comença i acaba amb l’ August Vidal , una nissaga de tres generacions que transcorre relacionada amb el famós far de l’ Illa de Buda fins al punt que la seva pròpia existència i fortalesa és comparada amb la del padrí August, que arriba a centenari. Per tant, es pot resumir dient que “El far” toca tres aspectes relacionats: l’ apassionada família Vidal, el far i la vida a les terres del Delta de l’ Ebre, amb la lògica denúncia ecologista.

El far té una estructura molt marcada. Està dividida també en tres parts i cada part està formada per set capítols en què cada membre viu de la família Vidal és presentat per un narrador en tercera persona -la novel·lista- que explica fins i tot les seves valoracions, inquietuds i pensaments, però no tot. Quan acaba cada capítol, un difunt de la mateixa família o algú que hi ha estat relacionat aporta la seva versió dels fets. I aquesta intervenció dels difunts en primera persona per arrodonir la comprensió dels personatges resulta un recurs ideal, molt eficaç, ja que el lector acaba sabent-ho tot, i per diferents canals.

La família Vidal, com altres famílies, durant tres generacions i amb una guerra civil pel mig, en veuen de tots colors, començant per l’ avi August, que no es pot casar amb l’ amor de la seva vida perquè ella, la Mariona, es casa amb el seu millor amic, el Damià Safont. I els Safont es convertiran en un veritable malson amorós que es reproduirà en la seva filla Cinta, apassionada i forta com ell. A partir d’ aquesta premissa, tot anirà esdevenint com un joc de forces, amb amor i passions sense límit com a única llei vàlida, com la força del mateix mar i la del far de l’ illa de Buda.

Tot celebrant els cent anys de l’ avi August, la neta Diana, de prop de 40, mirant fotografies antigues amb la seva parella, el Maurici, comença a observar i es planteja secrets, dubtes, la veritat dels seus orígens... Us convidem a descobrir aquesta història.

De manera simultània, el llibre retrata com es vivia a les Terres de l’ Ebre aleshores, una vida dura entre les plantacions d’ arròs, amb picadures de mosquits, febres i, sovint, la mort per falta d’ atencions... problemes que la ciència ha pogut controlar i a l’ actualitat veiem tan sols un paisatge preciós, encara que avui dia hi hagi altres problemes també importants, el mar està entrant massa endins del Delta, i el posa en perill. És una altra guerra.

Per aconseguir la completa ambientació de l’ obra, Maria Carme Roca ha conegut a fons l’ espai descrit, un gran treball de recerca. S’ ha entrevistat amb diverses persones, com una neta de l’últim faroner del far de Buda, Alfredo Cabezas; amb David Moré –historiador, arxiver i net de faroners–; amb la família Borés, que és mig propietària de l’illa de Buda –l’altra meitat és de la Generalitat– i amb més gent que encara hi viu.

La família Vidal té els orígens a l'illa de Buda, però amb els anys, els seus membres s'han anat desplaçant a altres poblacions de l' entorn: Amposta,Tortosa i Sant Carles de la Ràpita.

 

COMENÇA LA NOSTRA RUTA:

1-AMPOSTA: La casa del padrí August a Amposta. 

 

És una finca de tres pisos de l' avinguda de l' Alcalde Palau d' Amposta, un habitatge ben conservat, amb totes les comoditats, amb una eixida mig coberta que hi havia al terradet, amb una barana de pedra treballada. Des d' allà es veia el famós Pont d' Amposta (1915-1921), dissenyat per l'enginyer José Eugenio Ribera,  per on passava la carretera nacional 340.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

                         Un dels principals carrers comercials d' Amposta, amb el pont penjant al fons

https://www.turismeamposta.cat/

 

2- DELTEBRE: En Maurici, el nét de l' August.

El Maurici és en realitat la parella de la Diana, filla de la Cinta Vidal i néta de l' August, la nova generació. És un ecologista ferm, molt posat en els arguments de la Plataforma en Defensa de l' Ebre, per lluitar especialment contra les agressions previstes al Pla Hidrològic Nacional, que incompleix les normatives europees. Cal coordinar a Europa, a Brussel·les, on s' investiguen altres plans hidrològics europeus. I a Deltebre es viu i es lluita, començant per l' alcalde i el consistori, per mantenir la col·laboració amb les institucions implicades en el tema, tant l' IRTA (Institut d' Investigació Tecnològica i Agroalimentària), empresa pública de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament d'Agricultura, com la Universitat Politècnica de Catalunya.

El Maurici, lluitant per la millora del medi ambient, pensa també que el turisme rural i la aqüicultura són dues activitats econòmiques beneficioses per a la zona sempre i quan es facin d' una manera sostenible i ajudant a la conservació de l' espai natural del Delta.

El Maurici coneix en Guillermo Borés, propietari de la meitat de l' Illa de Buda, que algú l' ha anomenat el "Quixot de l' Illa de Buda".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Guillermo Borés explica la problemàtica de la zona en el següent document: 

https://www.youtube.com/watch?v=FCvkG5ZBUWs

https://atraccionatural.cat/

 

3- TORTOSA:  

 

A Tortosa, a la zona residencial "La simpàtica", inclosa en l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, hi viu el Daniel Cabrera , nét de la Cinta i besnét del "patriarca". Viu en una casa modernista restaurada propietat dels seus pares, la Joana i el Carles, que du el cognom de Cabrera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Daniel creu en el futur turístic de la zona del Delta i en les possibilitats de fer-hi negocis, per això estudia turisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on vol instal·lar-se durant la setmana per no fer tanta carretera , i més endavant pensa fer periodisme. 

A Tortosa hi ha també l' Hospital Verge de la Cinta, nom dedicat a la patrona de Tortosa, on la Cinta, la filla preferida de l' August, és ingressada per haver patit un atac de cor. S'hi accedeix a través de la carretera de "La Simpàtica", que mena també a les ermites de Mig Camí i del Coll de l' Alba.  

 

 

 

 

                                Hospital Verge de la Cinta de Tortosa

https://www.tortosaturisme.cat/

4- SANT CARLES DE LA RÀPITA: 

A Sant Carles de la Ràpita hi van a viure la Cinta i el Pere Cabrera quan es casen. Es nombra el mercat,  edifici inaugurat l' any 1971, on la Cinta hi anava a comprar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Sant Carles de la Ràpita hi ha el Port Nàutic. D' allí surten el Daniel i el seu tiet Maurici amb la Suprema, la llanxa del tiet Carles, de 10,9 metres d' eslora, sostre retràctil i grans finestrals. Van a bussejar prop de l' antic Far de l' Illa de Buda a uns 10 metres de profunditat.

I un altre dia, des del Port Nàutic, el Daniel i el Maurici van en barca per la zona de les muscleres, una de les grans atraccions turístiques actuals. Hi ha sortides organitzades amb vaixells que recorren la costa i ofereixen degustacions de marisc i vins de la terra:

http://www.enlarapita.com/ca/que-fer.html/rutes-la-badia-dels-alfacs.html/ruta-de-les-muscleres.html

 

http://turisme.larapita.cat/

5- L’ ILLA DE BUDA:  

 

En un segle, la vida a l' Illa de Buda i tot el Delta mateix han canviat molt. La d' abans era una vida dura. Abans de la mecanització de les feines, el cultiu de l' arròs, des de la plantada a la sega, era manual. N'hi ha que en tenen una idea romàntica d' aquella vida, però en realitat era propera a l' esclavitud, amb humitats, calor, picadures de mosquits i la temuda malària, que va causar la mort a milers de persones mentre l' economia de la zona donava bons beneficis, sobretot als grans propietaris que es podien allunyar dels camps.

Avui dia l' Illa de Buda és sobretot natura, un dels aiguamolls millor conservats d'Europa, amb un paisatge d' una gran riquesa biològica, que aplega una de les comunitats d'aus més importants. A les seves llacunes i arrossars, s’hi poden trobar milers d’aus que, combinades amb l’horitzó del Mediterrani i els llindars del delta de l’Ebre, formen un paisatge incomparable.

La Diana, amb el Maurici, en Daniel i la Mireia van tots quatre a l' Illa de Buda per la diada de Sant Pere (pàg. 196), ja que aquest dia s' hi pot entrar lliurement, mentre que la resta de l' any l' entrada és restringida. A finals de juny, s' organitza des de Sant Jaume d' Enveja un aplec fins a l' illa. S' hi va a peu, en bicicleta, en carro o a cavall.

http://www.santjaumeturisme.cat/tag/ruta-de-langula/

                           

           Romeria a l' ermita de Sant Pere de Buda i Ruta de l' Angula des de Sant Jaume d'Enveja 

I per arribar-hi, es plantegen de "fer la Ruta de l' Angula, un passeig d' una hora i mitja seguint l' antic camí de sirga que s' iniciava al Sifó de Buda, un antic pas de barca. Es refeia el periple final de les angules en el seu viatge riu amunt. La idea era que la ruta sortís de Lo  Passador i voregés el riu fins a Buda. Un cop a l' Illa, el periple s' acaba a la petita ermita de Sant Pere amb una missa i un dinar de germanor". 

     

6- LA PLATJA DEL FANGAR:  

 

No és com l' antic Far de l' Illa de Buda ni molt menys, però és també un far, és el far de la platja del Fangar , a la punta d' un dels braços que ha format l' Ebre a la seva desembocadura. El primer es va construir l' any 1864 i va ser destruït durant la guerra civil. L' actual té una alçada de 20 metres, un diàmetre de 3 i és del 1972.
Fins allà hi van el Maurici amb la Diana, filla de la Cinta, un diumenge encara de nit, amb la intenció de contemplar-hi la sortida del sol. Hi arriben en cotxe fins a la platja de la Marquesa i des d' allà comencen a caminar.  Gaudeixen d' aquest paratge de dunes i metres i metres de platges verges en total solitud, on la Diana agafa petxines i després tots dos s' estimen sense complexos damunt les dunes. Els costums i valors han canviat. A migdia van a dinar en un restaurant de Deltebre.  I fan camí cap a casa d' ella. Allà els espera la seva família, amb la Cinta davant de tots! Tot un caràcter!

https://www.ebreactiu.cat/pagina/ca/ruta-platja-de-la-marquesa-far-del-fangar

7- LA PLATJA DE MIGJORN:

Les noves generacions són el present de la família i l' avi Agustí Vidal, que té el privilegi d' arribar a centenari, un dia cau anant pel carrer. Fins al final ha pogut viure de manera autònoma, això sí, a prop de les filles, però amb la sort de poder tenir  "la seva taula" al bar del Míliu i de beure el primer sake fet d' arròs del Delta, d' aigua de la font de Benassal i el fong koji-kin, elaborat per Humbert Conti, un xicot que viu a l' Ampolla. És el sake Kensho. Però en caure s' adona que és el seu final, sense haver-lo demanat, per més que algun dia pogués haver-se cregut l' amo del món. El seu gos fidel, el Guillat, udola trist. La seva filla Tònia,  la més "sac dels cops", el cuidarà. Però demana a la Cinta, la filla predilecta, que el seu cadàver el duguin al crematori, res de nínxols, i que escampi les seves cendres per algun racó preferit de Buda que no sigui als arrossars, que li porten mals records. Potser entre els senillars, en algun calaix, al mar o entre la sorra de la platja de Migjornhttp://www.santjaumeturisme.cat/platja-de-migjorn/, una platja tranquil·la, un paradís de sorra i mar enfront de l’Illa de Buda.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l' esquema següent veiem les altres platges del Delta de l' Ebre que val la pena conèixer dins del gran conjunt  del Parc Natural del Delta de l' Ebre, la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Europa Occidental.

  

Bona ruta i bona lectura!

Text: Magda Español