Girona amb "JOSAFAT", de Prudenci Bertrana 

 
JOSAFAT, de PRUDENCI BERTRANA

Educaula62

Col·lecció Educació 62

Tercera edició: octubre del 2017

143 pàgs.

Edició i glossari de Jordi Cornudella

Estudi preliminar i propostes de treball de Toni Sala

 

 

UN PASSEIG PER GIRONA:

Prudenci Bertrana va néixer a Tordera (Alt Maresme) el 1867 i, per decisió familiar, com altres nois de famílies benestants, va estudiar el batxillerat a Girona. No va arribar a ser enginyer industrial com li hagués agradat al seu pare, sinó que es va fer pintor. Però més aviat demostrà les seves qualitats com a escriptor, a principis del segle XX. 

Amb Josafat (1906), Prudenci Bertrana es va fer un espai important en el món literari, tot i que la novel·la naixia envoltada d'  escàndol per la cruesa i el caràcter considerat "sacríleg" de l'obra. Així i tot, és considerada la gran fita de la seva carrera, sense menystenir els seus contes d' un gran estil emmarcat dins el modernisme.

A Josafat, Prudenci Bertrana ens narra una breu però intensa història sòrdida, protagonitzada pel campaner de la catedral de Girona. El campanar, el punt més alt i visible de la ciutat, la nau central fins a l' absis, el cancell i el popular barri de Sant Feliu són els contrastats espais de l' obra. Del barri de Sant Feliu procedeixen les dues bagasses que es relacionen amb el campaner Josafat. Són la Pepona i la Fineta. A través de la Pepona, amiga de la infantesa que retroba al "barri", coneixerà la Fineta, amb qui s' endinsarà en una relació tèrbola. Amb ella anirà descobrint un sexe addictiu, creixent, insaciable, que té lloc per tenebrosos espais del campanar, espais sagrats, fet que li provocarà sentiments de culpabilitat que a nosaltres, els lectors, ens permetran d' observar detalls íntims de la seva turmentada vida, així com les conductes sovint contradictòries o falses dels mateixos capellans. Les relacions del Josafat amb la Fineta arriben a un punt d' asfixia insuportable. La seva sexualitat brutal, que ens recorda el naturalisme, acaba abruptament amb una mort accidental que torna les "aigües" a una calma estranya, ambientada amb el so del "flobiol" de Josafat, tenyit per un clima de bogeria que ens fa desconèixer què hi ha més enllà .

Curiosament, Josafat és un nom hebreu, significa "Déu és jutge". Aquest déu pot ser qui determina què és el bé i què és el  mal. Serà interessant d' esbrinar aquesta referència a la cultura jueva tan significativa a Girona, per més que  no es mencioni clarament a l' obra.

Val la pena rellegir Josafat, una obra notable de la literatura catalana i, també, un bon motiu per anar a Girona, descobrir part del seu misteri: visitar la catedral, centre de tota la ciutat vella, i donar un tomb pels carrers i carrerons que l' envolten.

LA NOSTRA RUTA "DES D' ALMENAR"

Ja som a Girona. Hem vingut per la C-25, que s' agafa a Cervera, i continuat per l' A-2 fins a la capital de l' Empordà. En total, uns 249 quilòmetres per fer la nostra "Ruta de Josafat". Entrem seguint la direcció "Girona nord". La silueta blanca de Sant Feliu (popularment, Sant Fèlix) ens guia. Allí, prop del pulmó del Parc de la Devesa i el riu Onyar, hem trobat un pàrquing gratuït a l' ombra.

I justament aquí, al voltant de l' esvelt campanar de l' església gòtica de Sant Feliu, ens trobem al barri del mateix nom. Avui dia, Sant Feliu (o Fèlix) és una encantadora zona turística molt concorreguda i animada. A l' època de la novel.la, el motiu de l' animació d' aquests carrers estrets era, sobretot, la prostitució. Un indret proscrit. D' aquí són la Pepona (una "pepa" ja podia significar una "prostituta") i la Fineta, nom diminutiu amb un punt d' ironia, donat el seu desfici pel sexe. Aquest entorn del barri vell ajudarà a crear una atmosfera de sordidesa dins la novel·la. 

Passejarem pels carrers de Bellaire, de la Pujada del rei Martí, del Portal de la Barca, del Pou Rodó, de les Mosques i de la Barca, plens de llegendes populars amb miracles al voltant de Sant Narcís, el sant patró de Girona. Carrers que van configurar al llarg del segle XX el conegut Barri Xino, o “el barri”, simplement:

"El plaer podia comprar-se no gaire lluny, allà sota, ran de campanar, en unes cases pobres, de teulades rònegues".

http://elbiblionauta.com/ca/2014/09/25/la-girona-pecadora/

Fins i tot, al barri de Sant Fèlix, s' hi troba aquest interessant hotel-museu on va viure el mateix Sant Narcís, el sant patró de Girona: és l' Hotel Llegendes,  

http://www.llegendeshotel.com/ca/7/hotel-a-girona/

Portal de la Barca, 4 · 17004 Girona· info@llegendeshotel.com
Tel. (+34) 972 22 09 05 - (+34) 972 20 62 57                                

I després del recorregut,  per la Pujada del Rei Martí, arribem a la imponent Porta de la muralla romana.

Admirem l' entorn, amb l' església de Sant Lluc i tot l' impressionant conjunt.

Travessem la porta de les muralles romanes i ens espera la sorpresa: la plaça de la Catedral envoltada de palaus que miren cap a l' espectacular escalinata.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el mateix indret del fòrum romà de l’ antiga Gerunda, dominant tot el barri vell de la ciutat, s’ alça la catedral de Santa Maria de Girona  al capdamunt d' una escalinata de pedra de noranta graons formant, juntament amb l’ agulla de Sant Feliu, un dels símbols més representatius de la ciutat. Tant les escales com la façana amb l' elegant campanar formen un conjunt barroc. La gran façana ( iniciada el 1680 i continuada cap el 1730-40) va ser dissenyada per Pere Costa, un dels millors escultors i arquitectes del barroc català. I el campanar adossat a la catedral, d' estil renaixentista-barroc, va ser iniciat el 1580 segons projecte de Joan Balcells, és de planta octogonal de costats desiguals amb una escala helicoïdal i una alçada total de seixanta-set metres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la cara sud, que dóna a la Plaça dels Apòstols, destaca el rellotge que, connectat a la campana, continua marcant el pas del temps a la ciutat, no sense polèmiques per causa de la intensitat del so. A la part superior, amb vuit finestres, una d' elles tapada,  hi ha actualment sis campanes, la més antiga de les quals és de l'any 1574 i és dita La Beneta o Bombo.

I al cim del campanar, l'any 1764, ja hi havia l' àngel giratori que actualment es conserva al Museu d' Història de Girona que durant la guerra del Francès va ser decapitat. El 6 de juny del 1968 se'n col·locà un de nou, l' actual, encarregat a l'escultor de Banyoles Ramon Maria Carrera i Savall. Els àngels, tant a l’Antic com al NouTestament, són sers espirituals que duen a terme ordres de Déu o són missatgers, de manera que el símbol de l' àngel és comú, tant per a jueus com per a cristians.

L' interior del campanar és l' espai limitat del Josafat.  Les escales d’ accés, passadissos, sagristies, golfes i subsòls , amb les naus laterals i la central, són l’ escenari viu de l' argument.

Aquí la Fineta esdevé cada vegada més exigent, més voraç. Supera Josafat intentant que la segueixi complaent com ella vol, mentre ell ha de fer la seva feina. I aquí es produirà el fatal desenllaç, que durà l' enorme campaner al límit de la bogeria, representada amb la seva imatge d' esmaperdut arrossegant el cos putrefacte en un sac d’ un racó a l’ altre de l’ església.

A la següent imatge veiem la capella de la magnífica pila baptismal renaixentista, de pedra nummulítica de Girona. Al fons, la porta d' accès al campanar i uns bancs que podrien fer d' improvisada caixa de morts.

Sortint de la capella baptismal, s' obre l' esplèndida nau gòtica amb l' absis al fons. Al  seu costat, hi ha la porta d' entrada a la sagristia. 

 

 

 

 

Imatge de l' exterior de la sagristia, amb el seu propi absis, que comunica amb  l' interior de la catedral, vista des del carrer del Bisbe Cartañà:

 

 

 

 

 

 

L’ espai on transcorre Josafat és de capital importància. Bertrana el coneixia molt bé. Com a bon dibuixant, és un observador minuciós, el sap descriure amb els adjectius precisos. La Catedral de Girona era i continua sent un dels punts de referència de la ciutat, propera tant de les cases senyorials i edificis religiosos com dels carrers estrets, on era conegut de tothom que s' hi exercia la prostitució.
Bertrana no solament utilitza aquest contrast com a recurs, sinó que, a més, porta la prostitució dins mateix del recinte de la catedral. Ens mostra la Girona de fa més d' un segle, fosca, però amb l' empenta cultural dels joves d' aquell temps , amb intel·lectuals com Carles Rahola, Miquel de Palol o el propi Prudenci Bertrana.

Visitem la catedral de Girona, encara que no es pugui accedir al campanar per les normatives d' accessibilitat:

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/catedral-de-santa-maria-de-girona/29/l_ca

I no podem acabar la nostra ruta per Girona sense recórrer els carrers del call jueu. És aquí mateix. Seguirem endavant pel carrer de la Claveria i baixarem per algun dels seus carrerons perpendiculars o donarem el tomb fins anar a trobar el carrer de la Força, on, al número 8, podrem visitar el Museu d' Història dels jueus ( https://www.girona.cat/call/cat/museu.php) .

El nom de Josafat ho és d' hebreu, qui sap el motiu perquè Prudenci Bertrana n' escollís aquest nom referent a un tema tan tabú al seu temps com la mateixa prostitució. Podem deduir, això sí, la denúncia, la visió crítica de Bertrana sobre el paper estrany, alienant, de la religió catòlica, sense entrar en detalls històrics més que tèrbols. Cada lector en pot extreure la seva conclusió.

Als lectors i lectores, el nom de Josafat ens parla de Girona i conèixer Girona ens du a constatar amb naturalitat que la cultura jueva en forma part.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
A la Pujada a la Catedral, s' hi troba la Casa Cúndaro, una antiga casa jueva situada al cor del call, on no hi podia faltar el pou per abastir-se d' aigua neta ni el mikvé per als tradicionals banys rituals.
La Casa Cúndaro és també un interessant aparthotel per passar-hi uns dies envoltats d' història gironina, i amb totes les comoditats d' un apartament modern: http://www.casacundaro.com/
La lectura t' enriqueix i Girona no et deixa indiferent. Com diu la popular sardana del mestre Ricard Viladesau, "Girona m' enamora" !
Text i fotos: Magda Espanyol
@magdaespanyol