SANT ÀNGEL CUSTODI: 2 d' octubre

L' ÀNGEL DEL CAMPANAR 

Almenar és una vila afortunada per diversos motius. Un d’ ells és que compta amb la serena presència de l’ Àngel que, des del cim del campanar, escampa la seva protecció per tots els carrers,  el terme i més enllà, fins on és visible la seva imatge. L’ Àngel no és el nostre patró però tot el poble l’ estima i n’ està orgullós.

I de tant en tant, val la pena repassar la seva història recollida en un llibre excepcional de mossèn Francesc Martí, El retorn de l' Àngel a Almenar (1984), i renovar l’ agraïment a les persones que, com ell, van fer possible el miracle del retorn de l’ Àngel al campanar després de quaranta set anys d’ absència, l' inoblidable dissabte 18 de juny de 1983.

 

 

 

 

 

 

Un dia de gran emoció per a tot el poble representat per un grup de persones al capdavant, unides amb l' objectiu d' aconseguir aquella fita memorable. Era el Patronat Històrico-Cultural d’ Almenar, format per :

Ramon Garrofé i Manonelles, alcalde d’ Almenar

Mossèn Joan Quer i Camí

Mª Dolors Serramalera i Guarro

Pepita Mauri i Nolla

Mª Dolors Giralt i Lladonosa

Josep Forns i Bardají

Ricard Segura i Rius, tresorer

Simó Bardají i Miranda, vice-president

Francesc Martí i Solsona, president

Almenar sencer va respondre, amb les aportacions econòmiques i participacions voluntàries de professionals com el ferrer Joan Simó Sorigué i el seu mosso Josep Júlvez;  dels paletes a les ordres del contractista Marià Perpinyà, Jaume Font, Salvador Martínez i Jaume Feliu, amb la col·laboració permanent de Simó Bardají, vice-president del Patronat. La Societat Coral “La Lira” dirigida per Joan “Juanito” Bardají i Miranda va preparar per a la diada una obra compromesa: el “Messies” de Händel. I tot va sortir bé. Totes les forces van aconseguir fer realitat la nova presència del nostre Àngel, aquell 18 de juny de 1983, com en els versos de l’ “Oda al Campanar d’ Almenar” que cita al seu emocionant llibre mossèn Francesc Martí:

“I al cim de tot, ornant la seva testa,

un Àngel que ses ales estenent

senyala d’ on arriba la tempesta,

si els vents són de Llevant o de Ponent.”

La imatge és obra dels escultors Joan Àngel Casas i Marta Polo Maldonado, deixebles de l' escultora Lluïsa Granero a l' Escola de Belles Arts de Barcelona, i el seu bon funcionament aerodinàmic com a penell que assenyala la direcció dels vents és fruit de les proves realitzades per la Càtedra de Mecànica de Fluids de l' Escola Tècnica Superior d' Enginyers Industrials (ETSEI) de Barcelona.

Aquest Àngel  dóna nom al carrer de la Baixada de l’ Àngel, situat a la part nord de la població , fora del nucli urbà, més enllà de l’ antic portal dels Amurriadors, en direcció als vells safareigs públics recentment restaurats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El símbol de Àngel és  molt present a Almenar, com ho  és també a les principals ciutats catalanes començant per Barcelona.

A Barcelona, el Portal de l’ Àngel. El seu nom deriva de quan s'hi obria un dels portals de l' antiga muralla medieval, on hi havia representat un àngel. Durant molt de temps, al vell Portal, el 2 d'octubre s'hi celebrava una festa en el seu honor, i s'hi menjaven magranes, que es deia que protegien contra les malalties infeccioses. Actualment, al Portal de l'Àngel hi podem veure la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta imatge va ser realitzada el 1957 per l' escultor Àngel Ferrant (Madrid, 1891 - 1961), a partir d'una proposta d' Eugeni d'Ors (1881-1954).

A Girona, a més de l' Àngel penell de la Catedral, de llarga història, hi ha el Carrer de l’ Àngel. El 1535 s'anomenava carrer de l'Angelot. Avui dia, resta l'àngel situat damunt la porta d'entrada del Jardí de l'Àngel, no lluny de l' antic monestir de Sant Pere de Galligants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els orígens del Jardí de l'Àngel se situen en una horta que hi havia en aquest mateix indret, dins de la muralla medieval, i que servia de lloc de reunió per a un grup d'intel·lectuals de la ciutat. De l'antiga utilització encara se'n conserva un pou i un safareig, un lloc misteriós i màgic, resguardat del món i obert a l'esperit. Contribueix a aquesta atmosfera el fet d'haver-hi construït uns petits murets amb fornícules que contenen unes planxes de llautó amb els noms dels àngels jueus, i les representacions botàniques de les plantes bíbliques i mediterrànies: la figuera, el magraner, l'acant, l'espígol, etc.

A Vic (Osona), Plaça de l’ Àngel Custodi,  denominació que recorda l’ advocació al sant Àngel Custodi de l’antiga església que la ciutat va lliurar als caputxins el 1608. Com que va resultar insuficient, es va enderrocar tot seguit per construir-hi l’ església del convent dels caputxins.

 

A Tarragona, el Camí de l’ Àngel, fora de l’ antic nucli urbà, que era un tram de l’ aqüeducte del “Diable” que arriba perpendicularment a l’Avinguda de Catalunya. En aquest tram es conserven uns 24 metres aproximadament d’aqüeducte, molt abandonat, però que permet fer-se una idea de la tècnica constructiva utilitzada pels romans a l’hora de construir aquest aqüeducte tal com podeu veure en aquesta imatge següent.

A Guissona (La Segarra), el Portal de l’Àngel és un portal d’entrada a l’antiga vila emmurallada de Guissona on hi ha la imatge d’un gran àngel dempeus. Des del segle XI al XV Guissona fou una vila tancada amb tres portals d’accés, aquesta porta és l’única que en queda. Es troba a la part nord del recinte urbà i per la seva factura sembla ser una porta d’origen romà.

 

 

 

 

 

També a Palma de Mallorca hi ha el carrer dels Àngels, al cèntric barri de Sant Jaume. O a València , podem visitar la parròquia del Sant Àngel Custodio situada al carrer del mateix nom, un temple de gran presència construït el 1942:  http://www.parroquiasantoangelcustodio.com/ 

I el Vendrell (Penedès) és famós pel seu campanar neoclàssic, aixecat entre el 1769 i el 1783 , però sobretot per la figura de l'angelet penell que corona des del 1784 la seva cúpula semiesfèrica: el popular àngel de Tobies, fet de planxa de coure. Aquesta figura ha hagut de ser reparada en tres ocasions, el 1928, el 1958 i el 1998. Curiosament, en la segona ocasió, el 1958, va ser amb l'ajuda d'un helicòpter de la marina nord-americana, quan era president dels Estats Units el general Eisenhower. Tota una anècdota de la població .

 

Però tornem al nostre Àngel d’ Almenar, l'àngel de la guarda, o àngel custodi. En el cristianisme, els àngels, son sers espirituals, amb facultats fonamentals com la intel·ligència i la voluntat. Sembla ser que Déu atorga un àngel  a cada ser humà, per  protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida terrenal, per ajudar-lo en els moments de dificultat i guiar-lo en el seu recorregut de retorn a Déu, perquè Déu ens estima un per un, individualment, com a sers irrepetibles i inconfusibles que som. 

Entre els deures assignats als àngels, segons l’ Antic Testament, veiem  el de fer de guia, com a la història del jove Tobies, que es enviat pel seu pare, cec des de feia temps, a  un poble desconegut de la Mèdia. Necessita  un guia i no en podia trobar altre de millor: l' àngel Rafael en persona. Cal dir, però, que Tobies també s’ hi ajuda en la seva missió:  és un noi ple d’ encant, voluntariós, que sap escoltar, seguir els bons consells. I tot li surt bé: recupera els diners del seu pare, obté el remei perquè recobri la vista, allunya el dimoni del seu entorn i troba l’ amor de la seva vida, la companya ideal, en una noia que es diu Sara. Una lectura preciosa que ens mostra, a més, costums i valors del poble jueu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tiziano: L' Arcàngel Rafael i Tobies (1511). Gallerie dell' Accademia. Venezia (Italia)

 

Un altre deure dels àngels, també descrit a l’ Antic Testament, és el de ser missatger de Déu. És a dir, és un esperit enviat per la divinitat per comunicar als sers humans la voluntat divina, tal com s’ entenia ja a la filosofia grega. Tant és així que l’ origen del mateix nom “àngel”, en llatí “angelus”, en grec significa “que anuncia”. La pròpia paraula està continguda a “evangeli” (ev-angeli), que ve a significar “l’ anunci”. 

Al Nou Testament, l’ àngel anuncia a Maria que tindrà un fill. I torna a ser present en altres moments decisius de la història de Jesús i com ajuda dels apòstols en els moments difícils de l’ església naixent.

L' Anunciació, de Fra Angelico (1400-1455). Museo del Prado, Madrid

El 2 d’ octubre celebrem la festivitat dels Sants Àngels Custodis, i el nostre Àngel d’ Almenar és un d’ ells. Aquell dia, podem felicitar els Àngels, Maria Àngels, Àngela, Angeleta, Angelina, noms que a partir d' avui, trobareu especialment bonics.

L' antiga litúrgia del 29 de setembre, que celebra la festivitat dels arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, recorda encara la idea medieval d’ "una cort" d’ àngels al voltant de la “Majestat” de Déu, vist com un rei espiritual. Son àngels que fins i tots han estat referits com una espècie de “milícia celeste”, dividida en nou jerarquies diferents: querubins, serafins, trons,  dominacions, potestats o puixances, virtuts celestials, principats, arcàngels i àngels. De vegades són representats també fent "música celestial" amb les seves veus o acompanyats d' instruments. Tots ells, però, tenen en comú la qualitat de ser esperits intermediaris entre Déu i els sers humans.

Joan Mates. Àngels cantors, primer terç del sigle XV. Ulmer Museum

I a partir del segle XVI es començà a celebrar, el 2 d' octubre, una festivitat dedicada exclusivament als Àngels Custodis que es va estendre a tota l’ església universal, encara que l’ Església Ortodoxa fixà la data de l’ 11 de gener. La religió jueva venera també els àngels i les energies benèfiques que tenen la missió de transmetre’ ns.

Segons l’ Església catòlica, l’ existència dels àngels és, fins i tot, dogma de fe definit en quatre concilis: el I de Nicea, el I de Constantinoble, el IV del Laterà i el I del Vaticà. 

Avui dia no estem tant al cas dels concilis ni dels dogmes. Si hem de creure, creurem per motivacions més lliures. Sigui com sigui, esperem que l’ Àngel custodi del campanar d' Almenar ens acompanyi i que per molts anys escampi energia positiva sobre tots nosaltres.

 

Text: Magda Español Raidó

 

 

 

Bibliografia:

 

AMADES, Joan : Costumari Català. El curs de l' any. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, 1983.

 

MARTÍ i SOLSONA, Francesc: El retorn de l' Àngel a Almenar. Obra Social de la Caixa Rural d'AlmenarVirgili i Pagès, 1984

 

LA BÍBLIA, versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. Publicacions de l’ Abadia de Montserrat, Vuitena edició, abril 2007