DES D' ALMENAR

2. L' HORTA D' ALMENAR

És l’ horta d’ Almenar, senyors,

una horta bonica i gran,

on hi ha gran animació

tots els dies de treball.

Els pagesos hi fem cap

a pencar-hi tots els dies

sense acabar-se’n mai la feina:

la cançó de cada dia.

En marxes al dematí

i mentre vas avançant pel camí,

amb la gent et vas trobant

i et saludes amb tothom.

I després de saludar-te

ja toca tornar a començar

el tema de treballar.

L’ un que se’n va a llaurar,

l’ altre a segar “aufals”

i algun més a entrecavar.

I tot anant-hi baixant

t’ “alcança” un desesperat

amb la gorra al mig del cap

i l’ aixada sobre el coll.

Aquell home se´n va a regar

encara que el vulguin matar

perquè el fruit se li assecarà.

I també n’ està enfadat

per les ordres que han posat,

i com que és tan caparrut

ningú  no l’ ha convençut,

té ben cert que per regar

ell no es vol sacrificar

perquè sap la possessió

que té a Almenar un “regador”.

Aquell que se’n  va a llaurar

que no plogui fins demà,

el temps se n’ està enredant

i tots ho van comentant:

“Els qui han segat l’ “aufals”

si plou, què en perdran de rals!”.

I mentrestant n’ hi ha un tercer,

aquell que tant li convé

la pluja tan esperada,

"redéu", no en vol fer una tronada!

I allí se’ n armen "follons"

i tot acaba amb raons.

Aquells que se’ n van a “La Vall”

porten estona camí avall,

el qui se’n queda allà al “Sot”

se’n queda més a prop,

i el que ha anat a “La Vernera”

allà hi ha molta  ombrera,

i si en va més cap allà

és que aquell se’ n va al “Solà”,

i tots els que armen brometa

són tots de “La Cadireta”,

però els del “Pont del Parat”

ben bé que els han retratat.

Els primers que veureu llaurant

són els del “Pont de Farran”

I si algú llaura amb angúnia,

Aquest és del “Pont de l’ Almúnya”.

I tots els que es volen morir

fan cap al “Pont del Molí”,

I si en baixa algun ronyós,

aquest és del “Pont d’ Espadós”,

I els que si volen ho faran demà

són tots del “Pont del Jurià”.

Al treball ja hem arribat

I amb aire despietat

a treballar hem començat,

però el sol ja s’ ha aixecat

I el cuc a alguns ja ens ha picat,

així és que l’ assumpte es deixa estar

I tot hom se’n va a esmorzar.

I després d’ esmorzar,

altre cop a treballar,

i quan ja n’ estàs ben tip,

apa! a dinar de seguit!

Te n’ajuntes amb veïns

I en prepares la cassola,

I allí amb tota la “patola”

es treballa pel mateix.

L’ un regira les regueres

perquè caragols puguen trobar,

l’ altre porta les tomates

o pebrots a escalivar,

d’ “aubergines” i potingues

tots n’ hi volen posar.

D’ altres n’ hi ha que en fan

caragols a “la brutesca”

i allí amb tota la gresca

se’n prepara una gran festa.

També se’n tatxen melons,

de “préssics” ... a “panistrons”,

i tot armant-se’ n raons

també es buiden els sellons

perquè amb tragos de vi

han passat el dematí.

Tot ha quedat “llimpiat”,

 I els gossos ho han llepat,

i de tan a gust que han dinat

a les ombres s’ han posat.

A davall d’ un presseguer

se n’ han aixecat uns” ronquits”

que han fet marxat fins els mosquits.

L’ assumpte s’ ha repetit

a davall d’ una figuera

que fins una cadernera

n`ha marxat amb gran falera,

tant que se’n arma una “musica”

que és la mar de rebonica

i si algú això no sap fer,

les picades l’ han fet malbé.

Entre mosques i mosquits,

més d' un ha quedat fregit.

I  amb cops de mans i puntades

un altre ha patit rabiades

I tan bon punt que s’ ha adormit,

se’n aixeca l’ altre tip,

tan satisfet i fresquet

fent soroll  per tots cantons

i despertant tot el món.

La força del sol va baixant,

uns amb forces renovades

i altres malhumorats

amb ulls inflats i mala cara

a treballar altra vegada.

De tarda ja en queda poca,

poc a poc van feinejant,

tot anant-se preparant

per poder anar retirant.

De cop ja ha arribat l’ horeta

“d’ anar-mon” cap a caseta

i marxant n’ hi a la carrera

tots contents  i ben de pressa,

per poder arribar aviat

al poble que allà ens espera.

 

 

Autor:

Andreu Avel·lí Espanyol Cosialls

 

Almenar, 1954