top of page

Notícies destacades
2. L' HORTA D' ALMENAR
És l’ horta d’ Almenar, senyors,
una horta bonica i gran,
on hi ha gran animació
tots els dies de treball.
Els pagesos hi fem cap
a pencar-hi tots els dies
sense acabar-se’n mai la feina:
la cançó de cada dia.
En marxes al dematí
i mentre vas avançant pel camí,
amb la gent et vas trobant
i et saludes amb tothom.
I després de saludar-te
ja toca tornar a començar
el tema de treballar.
L’ un que se’n va a llaurar,
l’ altre a segar “aufals”
i algun més a entrecavar.
I tot anant-hi baixant
t’ “alcança” un desesperat
amb la gorra al mig del cap
i l’ aixada sobre el coll.
Aquell home se´n va a regar
encara que el vulguin matar
perquè el fruit se li assecarà.
I també n’ està enfadat
per les ordres que han posat,
i com que és tan caparrut
ningú no l’ ha convençut,
té ben cert que per regar
ell no es vol sacrificar
perquè sap la possessió
que té a Almenar un “regador”.
Aquell que se’n va a llaurar
que no plogui fins demà,
el temps se n’ està enredant
i tots ho van comentant:
“Els qui han segat l’ “aufals”
si plou, què en perdran de rals!”.
I mentrestant n’ hi ha un tercer,
aquell que tant li convé
la pluja tan esperada,
"redéu", no en vol fer una tronada!
I allí se’ n armen "follons"
i tot acaba amb raons.
Aquells que se’ n van a “La Vall”
porten estona camí avall,
el qui se’n queda allà al “Sot”
se’n queda més a prop,
i el que ha anat a “La Vernera”
allà hi ha molta ombrera,
i si en va més cap allà
és que aquell se’ n va al “Solà”,
i tots els que armen brometa
són tots de “La Cadireta”,
però els del “Pont del Parat”
ben bé que els han retratat.
Els primers que veureu llaurant
són els del “Pont de Farran”
I si algú llaura amb angúnia,
Aquest és del “Pont de l’ Almúnya”.
I tots els que es volen morir
fan cap al “Pont del Molí”,
I si en baixa algun ronyós,
aquest és del “Pont d’ Espadós”,
I els que si volen ho faran demà
són tots del “Pont del Jurià”.
Al treball ja hem arribat
I amb aire despietat
a treballar hem començat,
però el sol ja s’ ha aixecat
I el cuc a alguns ja ens ha picat,
així és que l’ assumpte es deixa estar
I tot hom se’n va a esmorzar.
I després d’ esmorzar,
altre cop a treballar,
i quan ja n’ estàs ben tip,
apa! a dinar de seguit!
Te n’ajuntes amb veïns
I en prepares la cassola,
I allí amb tota la “patola”
es treballa pel mateix.
L’ un regira les regueres
perquè caragols puguen trobar,
l’ altre porta les tomates
o pebrots a escalivar,
d’ “aubergines” i potingues
tots n’ hi volen posar.
D’ altres n’ hi ha que en fan
caragols a “la brutesca”
i allí amb tota la gresca
se’n prepara una gran festa.
També se’n tatxen melons,
de “préssics” ... a “panistrons”,
i tot armant-se’ n raons
també es buiden els sellons
perquè amb tragos de vi
han passat el dematí.
Tot ha quedat “llimpiat”,
I els gossos ho han llepat,
i de tan a gust que han dinat
a les ombres s’ han posat.
A davall d’ un presseguer
se n’ han aixecat uns” ronquits”
que han fet marxat fins els mosquits.
L’ assumpte s’ ha repetit
a davall d’ una figuera
que fins una cadernera
n`ha marxat amb gran falera,
tant que se’n arma una “musica”
que és la mar de rebonica
i si algú això no sap fer,
les picades l’ han fet malbé.
Entre mosques i mosquits,
més d' un ha quedat fregit.
I amb cops de mans i puntades
un altre ha patit rabiades
I tan bon punt que s’ ha adormit,
se’n aixeca l’ altre tip,
tan satisfet i fresquet
fent soroll per tots cantons
i despertant tot el món.
La força del sol va baixant,
uns amb forces renovades
i altres malhumorats
amb ulls inflats i mala cara
a treballar altra vegada.
De tarda ja en queda poca,
poc a poc van feinejant,
tot anant-se preparant
per poder anar retirant.
De cop ja ha arribat l’ horeta
“d’ anar-mon” cap a caseta
i marxant n’ hi a la carrera
tots contents i ben de pressa,
per poder arribar aviat
al poble que allà ens espera.
Autor:
Andreu Avel·lí Espanyol Cosialls
Almenar, 1954





bottom of page