DES D' ALMENAR

1. EL POBLE D’ ALMENAR

Almenar és un gran poble

per les seves dimensions

i tota la gent és bona

per tots els seus encontorns.

Encara que és un poc pendent,

és l’ admiració de la gent,

amb la seva Església formosa,

i el seu esvelt campanar.

Molts forasters han admirat

el poble de cap a cap

i en el que més han reparat

és en el monument sagrat.

Donant un tomet pel “Fossar”,

on en podreu contemplar

un resplendent panorama,

mireu cap a tots cantons

menys per aquells racons

perquè no quedeu decebuts

per aromes de mal gust.

Uns quants arbres hi han plantat,

sisquere que hi puguin créixer,

que no siguin destrossats

pels “xavalots” destralers

que en volten molt juganers

pels carrers d’ aquesta vila.

Acabat de dar el tomet,

si passes per la “Botera”,

entres a la Plaça grandiosa,

I tirant un xic més enllà,

ve la Placeta de l’ Argolla.

Allí sempre hi ha reunions

de xavals i xavalons

que comenten historietes

molt o gens de boniquetes

que s’ escampen  pels carrers.

En puges pel carrer del Mig

o torces pel carrer del Solà

i mentre vas pujant

en les cases et vas fixant,

bonys i clots a les parets

com si els fessin a preu fet.

Carrer del Mig d’ Almenar,

carrer de les cases principals !

Al Pati ja hem arribat,

i aquest sí que és gran carrer.

Els veïns hi viuen tan bé

per la seva gran amplada,

ventilació  i solanada,

com també n’ estan dotats

d’ aigua per tots costats,

i al damunt, l’ antic Castell,

d’ unes cases com tortells,

petits carrers no alineats

on només hi veieu gats.

Costa amunt, mig aplanat,

de caminar ja cansat

però amb gran expectació

per veure el cim, que és el millor.

A dalt de tot hem arribat

sense quasi respiració,

però ens recobrem de satisfacció,

amb l’ airet suau i la frescor.

Oh! gran Castell celebrat,

que de moro no en té cap,

Allí la vista hem estès

i hem contemplat amb delícia

el poble i la carícia

de l’ horta i les seves verdures

amb tots els seus grans primors.

De dalt baixem a tot gas

pel Calvari xis i xas,

i trencant cap al Raval

al Soldevila fem cap.

Allí quedem enlluernats

pel Portal i la plaça rebonica,

com també n’ és la del costat

on dimecres s’ hi fa mercat.

I tot anant-hi baixant

arribem a les Escoles,

edifici sense igual

de tant bona construcció

que és l’ edifici millor

de tots els del seu costat.

La seva obra hem admirat,

i sortim a la Carretera,

la mirem de cap a cap

amb el gris enquitranat,

i què fineta que ha quedat!

El poble ja hem visitat

per molts indrets i costats

i ha arribat ja l’ horeta

d’ acabar aquesta historieta

feta sols per  realçar

el gran poble d’ Almenar.

 

Autor: Andreu Avel·lí Espanyol Cosialls

Almenar, setembre de 1954