NOSTRA SENYORA DEL PILAR: 12 d' octubre
NOSTRA SENYORA DEL PILAR
Maria Pilar, Pili, Pilar, Pilarín, Pilareta, Pilara són noms entranyables que ens recorden un temps en què el dia de la Mare de Déu del Pilar era la festivitat més lluïda de la tardor.
Tal dia com avui, fa més de cinquanta anys, era un dia d’ anar mudat. A les dotze de migdia, la missa major, amb les autoritats i els guàrdies de gala, com una nova festa major.
El dia anterior, a l’ escola, ens havíem entretingut a copiar el text corresponent a la commemoració del “Día de la Hispanidad” de l' Enciclopèdia Álvarez. I després, a dibuixar la silueta d' un mapa d' Amèrica o una caravel·la que arribava a una platja amb un sol radiant a l' horitzó. l finalment, un títol ben bonic pintat amb els tints de tots els colors: “Día de la Hispanidad”. Així anava l' educació que rebiem.
I és que un decret de la Presidència del Govern del 9 de gener de 1958 va establir que: « Donat que el 12 d’ octubre és per a Espanya i tots els pobles d’ Amèrica hispana una data d’ una gran transcendència, es declara festa nacional, sota el nom de Día de la Hispanidad».
Amb tot això, Saragossa va adquirir una nova dimensió, amb grans actes religiosos i polítics oficials, algunes vegades amb la presència del mateix general Franco. Però, un cop arriba la "Democràcia", la llei de 1987 estableix que el 12 d' octubre se celebra la Festa Nacional d’ España, sense mencionar la hispanitat.
Ben segur que el ressò d' aquestes celebracions de marcat significat polític han anat restant alegria i popularitat a la festa del Pilar per la imposició oficial que representa. Sigui com sigui, antigament, a Catalunya s’ havia sentit per la Mare de Déu del Pilar molta més devoció que no se li professa avui.
El gravat és del segle XIX, el mostra Fra Valentí Serra de Manresa al web del Calendari de l' Ermità i va ser estampat a Barcelona. Representa la Mare de Déu del Pilar amb l’apòstol Sant Jaume i un devot pelegrí que agraeixen a la Mare de Déu que lliurés de la pesta la Ciutat Comtal el 1621, i és una mostra de la devoció popular a Barcelona, com a tot Catalunya.
https://calendariermita.cat/12-doctubre-barcelona-i-la-mare-de-deu-del-pilar/
Joan Amades ens explica també al seu gran Costumari Català que les noies barcelonines en edat de casar-se tenien la Mare de Déu del Pilar per matrimoniera: el 12 d’ octubre era el moment propici per iniciar un festeig amb èxit, el que faria un bon casament. A les nostres terres, devia ser el mateix.
Alguns refranys recollits al mateix llibre fan referència a la festa del Pilar, que gaudia de gran popularitat:
Pel Pilar, faves a sembrar.
El millor favar és el sembrat pel Pilar.
Pel Pilar, el tord ve i l’ oreneta se’ n va.
Avui dia, en canvi, el nom de Pilar no sol posar-se a les nenes, malgrat la gran importància del seu significat i el seu simbolisme. Ningú pot negar que tot edifici, real o simbòlic, ha de tenir uns “pilars” ferms. I que, sovint, les dones som o hem estat un “pilar” important dins les nostres famílies. No és així?
Des del punt de vista històric, les columnes simbolitzen l’ altura, la força, la resistència, el nucli de l’ estructura, la solidesa. I també l’ estabilitat, la perpendicularitat i equilibri. Les columnes, a l’ arquitectura, transmeten les energies des de dalt - el cel-, a baix - la terra- i equilibren les mateixes dinàmiques estructurals.
A l’ arquitectura grega clàssica, la columna simbolitzava, en general, el ser humà, la figura humana, com les famoses Cariàtides de l' Erectèon de l' Acròpolis d' Atenes.
Pòrtic de les Cariàtides
Aquest significat el va reprendre l’ arquitectura romànica, en la qual la columna podia representar personatges bíblics diversos, ja fos a tota la columna o com a ornament dels capitells.
A l’ art de l’ antic Egipte hi ha exemples semblants. I a la nostra cultura grecollatina, podem trobar també figures de significat sagrat sobre una columna, una forma de retre el màxim homenatge. Tenim diversos exemples famosos, com la Columna de Trajà (114 d. C), que havia estat rematada amb una estàtua del propi Trajà. El 1588, per ordre del papa Sixte V, va ser substituïda per una estàtua de Sant Pere, que encara es conserva. O la Columna Aureliana de Roma, construïda entre 180 i 192 d. C, en honor de l’ emperador Marc Aureli, amb l’ estàtua de l’ emperador que coronava la columna que, també en temps del papa Sixte V, la imatge va ser substituïda per la de Sant Pau. O la Columna de Constantí el Gran (330 d C.) a l’ actual Istanbul, coronada per una estàtua del déu Apolo desapareguda. Estava construïda en pòrfir portat d’ Heliópolis, a l’ actual Egipte.
Per ordre: Columnes de Trajà i Marc Aureli a Roma i Columna de Constantí I el Gran a Istanbul
I famoses són també les columnes de la ciutat de Venècia, portadores de les imatges del lleó de Sant Marc i Sant Teodor (en venecià “San Todaro”). Ens preguntem si podria ser aquest el significat del “Pilar” de la Mare de Déu del Pilar, és a dir, un pilar com homenatge, per rememorar algun fet o personatge rellevant.
Columnes de Sant Marc i Sant Teodor, sants protectors de la ciutat de Venècia
A l’ evangeli, quan Jesús dóna instruccions sobre la missió dels seus apòstols a partir del moment en què ell tornarà “al Pare” diu: "Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i el Fill i de l’ Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món" (Mt 28, 19-20). Amb aquestes paraules, Jesús indicava la missió dels apòstols al món, no solament al “poble elegit”, com deia l’ antic testament. I és en aquest context que trobem alguns apòstols en terres de missions, com és el cas de Sant Jaume, fill de Zebedeu i Salomé, per Hispània.
Realment, se sap molt poc sobre la seva predicació i sobre els llocs exactes del seu recorregut. Es dóna per cert, però, que l’ any 40 l’ apòstol Jaume es trobava a la Cesaraugusta romana, l’ actual Saragossa, on, segons la tradició, se sentia cansat i desencoratjat ja que, després de molts esforços, només set famílies s’ havien convertit al cristianisme i el seguien en les seves predicacions. Podem imaginar el seu desànim. I aquí és quan intervé la Mare de Déu amb la seva aparició sobre la columna, el pilar, tan simbòlic, amb un missatge de força, d' encoratjament.
Segons la tradició, va ser una nit d’ hivern de l’ any 40, quan l’ apòstol Sant Jaume havia sortit de les muralles de la ciutat per anar a pregar en solitud a la vora del riu Ebre. Tot d’ un plegat, una intensa llum omplí l’ atmosfera. I la mare de Jesús, que en aquell moment encara vivia a Jerusalem, se li aparegué situada damunt d’ una columna de jaspi, una pedra de gran bellesa, de l’ alçada d’ un home i d’ un pam de diàmetre, material que no és propi d’ aquell lloc, qui sap si "El Pilar" pot ser d' un jaspi de Tortosa, d' una cantera oberta pels romans, avui dia abandonada. En altres temps va ser famós i preuat el broccatello de Tortosa, també conegut com "Jaspi de la Cinta".
https://www.tortosaturisme.cat/ruta-bici/ruta-del-jaspi/
Imatge de l' antiga "Pedrera de la Cinta", prop de Tortosa , capital del Baix Ebre
Sempre segons la tradició, l’ apòstol Sant Jaume i els primers conversos van construir una capella primitiva al voltant de la Columna, que al llarg dels segles s’ ha anat configurant en l’ actual basílica del Pilar de Saragossa on no hi han faltat mai fidels, especialment durant la gran festa del 12 d’ octubre.
En honor a la Mare de Déu del Pilar, la "Pilarica", tampoc hi falten la música, el cant i el ball de la jota, més identificada amb Aragó que amb cap altre indret. Encara que hi hagi també, amb diferents variants, una jota catalana de les Terres de l' Ebre, la murciana, castellana, navarresa ... amb el mateix ritme a totes elles, però amb els instruments diferents. La manera d’ interpretar-la pot ser també senzilla o més elaborada, més adornada o amb més matisos interpretatius...
La jota aragonesa és segurament la més majestuosa, la més gran de totes. I el 12 d’ octubre és també la festa indiscutible de la jota, a Saragossa i on hi hagi una “Casa de Aragón”, com és el cas de Lleida o Reus. Com resumeix la famosa "Jota de la Dolores" del gran compositor Tomás Bretón (Salamanca, 1850- Madrid, 1923), el nom d' Aragó va unit a "La Virgen" , Nostra Senyora del Pilar, i a la jota:
Aragón la más famosa
desde España y sus regiones,
Aragón la más famosa,
porque aquí se halló la Virgen
y aquí se canta la jota,
Aragón la más famosa
desde España y sus regiones. (...)
(Fragment de la "Jota de la Dolores" de Tomás Bretón)
Text: Magdalena Español Raidó
Bibliografia:
Joan AMADES: Costumari Català. El curs de l’ any. Volum V: Tardor. Salvat Editores, S.A. Barcelona, 1987 (pàg 469)
La Bíblia. Versió dels textos originals i notes dels Monjos de Montserrat. Publicacions de l’ Abadia de Montserrat, abril de 2007
Ami RONNBERG (Redacción) y Kathleen MARTIN (Editora): El libro de los símbolos. Reflexiones sobre las imágenes arquetípicas. Basado en la obra de Carl Gustav. Ed. Taschen, Köln, 2001
