Barcelona a A PUNT D' ESTRENA, de Maria Carme Roca

A PUNT D' ESTRENA, de MARIA CARME ROCA
De Can Jorba a Pertegaz. El somni d' una maniquí
 
Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.
Barcelona
Primera edició: febrer de 2016
 
 
 
 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A PUNT D' ESTRENA, de MARIA CARME ROCA

 

ARRIBEM A BARCELONA:

 

"Des d’ Almenar", prenem la N-230 en direcció a Lleida, a l' Estació d' ADIF Lleida Pirineus . Allí podrem agafar un tren Regional Exprés de la Línia R 13, per Valls (no per Tarragona), amb un recorregut de 2:30 hores, però amb parada a l' Estació de Passeig de Gràcia, al centre de Barcelona.

O podem optar per un tren d' alta velocitat, Ave o Avant,  fins a l' Estació de Barcelona-Sants, amb un recorregut d' 1 hora i 10 minuts, i d' allí desplaçar-nos fins a la Plaça Sant Jaume, l' inici de la Ruta  literària d' "A punt d' estrena".

  

A partir d’ ara, repassem la novel·la de MARIA CARME ROCA i obrim els ulls per admirar Barcelona, una de les ciutats més fascinants del món, a través de la protagonista, l' Eulàlia Rovira, que arribarà a ser gran maniquí de Manuel Pertegaz als anys 50.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els barris  o districtes

de Barcelona

 

 

 

L' acció d' "A punt d’estrena" transcorre entre Barcelona, Sant Vicenç de Castellet i Manresa, la ciutat d' origen dels famosos grans magatzems Can Jorba, que van obrir diverses sucursals a Barcelona, on van adquirir la màxima popularitat. A l' empresa hi treballa el pare de la protagonista, que estableix amb " l' amo", el propietari, una extraordinària relació de respecte i familiaritat. Són Joan Jorba i Rius, primer, i després Pere Jorba Vall, el seu fill gran. La nostra ruta, doncs, recorrerà emblemàtics carrers de Ciutat Vella i l' Eixample de Barcelona.

 

El somni de l’Eulàlia Rovira de ser una bona maniquí no estava gaire ben vist, ni abans ni després de la guerra. Però des de ben petita viu immersa en el món de la confecció. De ben joveneta, aprèn tall i confecció a la millor acadèmia de Barcelona i les circumstàncies familiars la duran a treballar de dependenta als grans magatzems de Can Jorba i a participar en les primeres desfilades. Amb el pas del temps, la seva cotització va augmentant fins que Manuel Pertegaz la necessitarà al seu costat perquè respon exactament a la model fina i elegant, ideal per lluir la seva roba. Malgrat una aparença fràgil, l' Eulàlia demostrarà ser una dona lluitadora i amb caràcter.

"A punt d’estrena" descriu el món de l’alta costura de la Barcelona d' aquells anys, amb grans creadors com Pedro Rodríguez, Carmen Mir, Pedro Rovira, Asunción Bastida i Manuel Pertegaz, juntament amb grans firmes com El Dique FlotanteSanta Eulàlia, amb la "Cooperativa de Alta Costura" ... Maria Carme Roca assegura que les maniquins eren considerades ‘’com un penjador que lluïa la roba" perquè la cotització i tot el glamur de les models arribaria molt més tard.

A la protagonista de la novel·la li somriu la vida professional , en canvi, la seva vida personal i amorosa, per més que s' hagi casat amb un noi "de casa bona", està envoltada de ficcions i perill. Caldrà llegir-ho per creure-ho. I ja a punt de poder anul·lar el seu matrimoni,  disposada a afrontar l' escàndol, sobrevé el final que no revelarem i que manté els lectors en màxima tensió i intriga. Tant és així que la pròpia autora, Maria Carme Roca,  ha definit la seva novel·la com un "thriller costumista" o "històric costumista" on mostra la misèria que existia durant la postguerra però també les ganes de prosperar, lluir i mostrar el "glamour". 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maria Carme Roca a Pertegaz Studio

Maria Carme Roca destaca la seva admiració pel dissenyador Manuel Pertegaz, a qui no va arribar a conèixer, però que ha seguit de ben a prop: ha parlat amb persones que el van conèixer, ha llegit les seves biografies i fins i tot ha conegut la Montse Bulnes, una de les seves maniquins. I com a colofó, la presentació de la novel·la va tenir lloc a la seu de PERTEGAZ STUDIO, Avda. Diagonal, nº423 de Barcelona, un lloc màgic, com podeu imaginar.
Aquest no és l’únic homenatge que vol retre, perquè Maria Carme Roca tampoc oblida els establiments emblemàtics de Barcelona, alguns d’ ells ja desapareguts, com Can Jorba, avui El Corte Inglés  del Portal de l' Àngel.
 

ITINERARI:

 1- Inici: Plaça Sant Jaume, cantonada amb el Carrer Ferran, "Fernandu", on l' àvia de la protagonista, de la família Amat i descentdent del Baró de Maldà, hi té els dos pisos on hi succeeixen els principals esdeveniments íntims i familiars de l' Eulàlia. Anem baixant en direcció a la Rambla, passem el carrer Ensenyança, després el carrer Avinyó i arribem al nº 28,  la Parròquia de Sant Jaume, del segle XIV:

"La nostra parròquia era Sant Jaume, però a casa anaven més a Santa Maria del Pi per la tradició que ens havia inculcat l' àvia Consol". (pàg.26)

Parròquia de Sant Jaume

al carrer "Fernandu".

2- Trenquem pel carrer Avinyó i en agafar el carrer de Banys Nous, ens imaginem el senyor Pere Serra davant de la seva famosa cotilleria, avui dia Cotilleria Serra Boada, Banys Nous nº 1. I ja som al carrer del Call, on, des de 1911, hi va haver els primers Magatzems Can Jorba als números 11-15.

 

 

3-Al carrer de Sant Domènec del Call nº 6, cantonada amb el carrer de la Fruita, podem admirar un interessant edifici: el misteriós "Escondrijo" del no menys misteriós senyor "Saturnino". És una de les cases més antigues de Barcelona, estava habitada ja al segle XII i està catalogada com edifici patrimonial de la ciutat, testimoni de la Història de Barcelona. Destaquen els seus preciosos finestrals gòtics i fins i tot va ser utilitzada com a bordell durant la postguerra.

   "El escondrijo"

 

 

 

4- Sortirem a la Plaça Sant Jaume.  No molt lluny d' allí, pel carrer Ciutat, podem anar al darrere de l' església gòtica de Sant Just i Pastor (segle XIV), i donar la volta a l' illa per veure el centre catòlic de la parròquia, on feia teatre al grup d' aficionats el jove Joan Capri, interessant actor, humorista i monologuista en català, molt avançat en aquells anys. I al carrer de Bellafila, hi ha el convent de sor Clara, que sap escoltar i orientar la protagonista .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però agafem el  carrer Llibreteria, famós per les seves nombroses llibreries de vell, avui dia pràcticament desaparegudes. Aquí, al pis principal d' una de les cases, s' hi trobava la perruqueria de l' Anita, noia molt assenyada, que recomana la minyona andalusa a la mare de l' Eulàlia.

Els comerços del carrer han canviat molt. Miraculosament, però, podem admirar encara la cereria Subirà i la pastisseria La Colmena. D' aquesta famosa pastisseria eren els caramels que el Tomàs Vergés insisteix a regalar a l' Eulàlia, agraït perquè ella accepta compartir el darrer midó que tenien a l' adrogueria Soler, propera de la Via Laietana i de La Colmena. I així comença la seva relació. A la Via Laietana , carrer de renom, hi viu la mare del Tomàs, la senyora Adelaida, la sogra, la "mamá", obsessionada en amagar la veritat del seu fill.

 

 

 

 

Cereria Subirà i Pastisseria La Colmena al carrer de la Llibreteria i plaça Sant Jaume

 

5- Agafarem ara el carrerTapineria, travessarem la plaça de Ramon Berenguer el Gran, on un dia el Tomàs comunica a l' Eulàlia que ha posat els pisos al seu nom, i seguirem dret fins a la  plaça de la Catedral. L' Eulàlia recorda un matí especial de la seva infantesa, la vigília de la festivitat del Corpus Christi. Els pares havien discutit i la seva mare, aquell dia, en lloc d' anar a Santa Maria del Pi, la va portar al claustre de la catedral a veure l' ou com balla. Abans, però, van anar a missa a la capella del Sant Crist de Lepanto, amb fama de ser miraculós. I no solament això:

Catedral de Barcelona: L' ou com balla i el Sant Crist de Lepanto

"Després, ens vam aturar davant la (capella) de Santa Rita, l' advocada dels impossibles; la mare li va encendre un ciri i em va dir que li reséssim un parenostre i tres avemaries". (pàg. 88) L' Eulàlia no es va fixar tant en  l' angoixa de la seva mare com en les tretze oques del claustre. Segons la tradició barcelonina, tantes com anys tenia Santa Eulàlia quan va ser martiritzada. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6- Agafem el carrer de la Palla  on, actualment, només hi queda una llibreria de vell, la del senyor Àngel Batlle, al nº 23, oberta pel seu avi, que es deia com ell, i que es manté com ha estat tota la vida. Aquí encara podem regirar i trobar llibres amb olor d'antic. En un racó d' aquest carrer en Miquel, el primer amor de l' Eulàlia, amor turbulent, li fa el primer petó. Per aquest carrer farem cap a la plaça de Sant Josep Oriol, al costat de la Plaça del Pi.

 

 

 

 

 

7- Entrem a la basílica de Santa Maria del Pi, del segle XIV, on l' àvia Consol va sempre a missa, per la tradició que representa, per ser i sentir-se una Amat, descendent del baró de Maldà, que tenia el palau allí mateix i ho recorda amb orgull. Sortim i, davant la basílica, trobem l' estret carrer Petritxol, amb les granges La Pallaresa i Dulcinea, que continuen oferint dolços berenars a la clientela. Tot passejant, podem gaudir dels altres atractius del carrer, i de les anècdotes escrites a les rajoles de les parets. Sortirem al carrer Portaferrissa.

   Granges La Pallaresa i Dulcinea del carrer Petritxol

8- L' altre carrer que surt de la Plaça del Pi és el carrer del Pi, on hi ha el palau (segle XVII) del Baró de Maldà, avantpassat de l' àvia Consòl. Les Galeries Maldà van conèixer l' esplendor  als anys descrits a la novel·la.

9- Pujant pel carrer del Pi, arribem al carrer Cucurulla i , seguint amunt, al Portal de l'Àngel, al magnífic edifici dels Magatzems de Can Jorba, de l' arquitecte barceloní Arnald Calvet i Peyronill (1874 - 1956), guanyador del Concurs anual d' edificis artístics de l' Ajuntament de Barcelona i obert al públic el 25 de octubre de 1926. Can Jorba és per a l' Eulàlia com una família. Aquí se sent estimada, protegida, hi té bones amistats, hi treballa de dependenta, de redactora de la revista il·lustrada Jorba i aquí comença a fer de maniquí a les desfilades organitzades a la terrassa de l' edifici.

Façana de Can Jorba: grup escultòric de Faulí amb el lema LABOR OMNIA VINCIT: "El treball ho venç tot".

 

Altres establiments del Portal de l' Àngel esmentats a la novel·la són el desaparegut Cinema París, actualment una botiga Zara, i la Merceria Santa Ana, traslladada al Carrer de les Moles, 22.

10- Passarem pel carrer Santa Anna en direcció a la Rambla. Entrarem al pati tancat de la parròquia de Santa Anna, església i antic monestir amb claustre , vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII. En aquest lloc sorprenent van tenir lloc els solemnes funerals de la senyora Neus Jorba, germana del senyor Jorba, i del seu marit, el senyor Domingo Ribas, el gerent de Can Jorba. Era la "seva parròquia".

http://www.parroquiasantaanna.org/

 

 

Carrer de Santa Anna: entrada a la parròquia i convent dedicats a la Santa.

11- I sortirem a la Rambla. El passeig més popular de la ciutat de Barcelona es mostra en diversos moments . Destacarem la rambla de Canaletes amb el restaurant Núria:

"Som a la rambla de Canaletes, al restaurant Núria, prenent un cafè abans l' Eusebi no comenci el torn de tarda a can Jorba. Em fixo que l' Eusebi porta una insígnia al trau de la solapa, una de can Jorba que commemora la distinció d' haver estat nomenada empresa exemplar i que han de dur tots els empleats"  (pàg.539).

Baixem rambles aball i en arribar a l' alçada del carrer del Carme, amb la popular església barroca de Betlem fent cantonada,  no podem deixar de recordar que va ser en aquest cèntric carrer on Manuel Pertegaz va començar com ajudant de sastre en un petit taller, i on va confeccionar el seu primer abric.

 

Rambla aball, arribem al Pla de la Boqueria, amb la vistosa Casa Bruno Cuadros, la famosa "Casa de l' immens drac alat que penjava de la cantonada de la façana aguantant un fanal que enllumenava el pla". A la placeta, que fa cantonada amb el carrer Boqueria i Cardenal Casañas, hi havia els "Almacenes Santa Eulalia", fundats el 1843 per Domingo Taberner Prims, amb el nom de "Santa Eulàlia", la primera patrona de Barcelona. Al 1941, van obrir la nova botiga al Passeig de Gràcia.

 

Santa Eulalia ha estat i encara és avui una de les firmes més prestigioses d'alta costura i moda a Barcelona. 

Ara, només cal girar la nostra mirada cap a les rambles i veurem a prop nostre el Gran Teatre del Liceu, un altre dels grans símbols de Barcelona. A la parada del metro "Liceu":

"Sempre que amb la Fina -la fidel seventa- passàvem per davant del metro del Liceu era inevitable parlar dels refugis. Si ella no treia el tema, ho feia jo, perquè m' atreia aquell món subterrani..." (pàg. 72), era el record de la guerra, molt recent encara. I és la Fina la que sap més que ningú les anècdotes i històries de les rambles, Un dia els comenta que "la Monyos" havia mort, era al 1940 (pàg. 123).

  Metro "Liceu"

A continuació, a la mateixa mà, tenim l' Hotel Oriente, antic col·legi franciscà construït entre 1652 i 1670. Amb la desamortització de 1835 va ser convertit en la "Gran Fonda d'Orient", actual Hotel Oriente. El "nou" hotel, projectat el 1881,  va hostatjar artistes internacionals com l' escriptor Hans Christian Andersen, el tenor Enrico Caruso, la soprano Maria Callas o l’actor americà Errol Flynn entre altres.

 

La Plaça Reial, a l' altre costat de la rambla, es va anomenar així per enaltir la monarquia i Ferran VII, que havia estat rei durant el temps de construcció. La plaça és la mateixa però l' ambient ben segur que no. Prop d' allí hi havia l' herbolari on l' Eulàlia va a comprar "til·la de debò" i de sobte sent els crits d' una dona. S' atansa, i veu "dos falangistes que agafaven fort una dona, rapada al zero, mentre un altre l' estomacava i l' obligava a beure oli de ricí" (pàg. 171). No triga a adonar-se que un dels homes era el seu germà, en Jaume: "Aquella bèstia era el meu germà" (Pàg. 172)

 

 

 

       Plaça Reial i mapa d' un tram de la Rambla: Boqueria, Liceu, Plaça Reial i carrer Nou de la Rambla 

 

I  finalitzant el nostre itinerari, arribem al carrer Nou de la Rambla, "i com és?", us preguntareu. Aquest carrer no surt a la novel·la. Però sí: és l' antic "Conde del Asalto". Planificat al segle XVIII per unir la ciutat amb les viles properes, construït en mig d’horts, es va pensar com un carrer nou i ample, i es va dotar de serveis importants a l' època, com clavegueres i terra empedrat. En un primer moment es va anomenar "Conde del Asalto", noble i militar del temps de Carles III, fins a la República, que va canviar de nom. L’any 1939, acabada la Guerra Civil, va tornar a dir-se "Conde del Asalto", fins a l’any 1979, quan definitivament el van rebatejar "Nou de la Rambla". Aquí és on troben mort el Jordi Segura, un personatge miserable venut per diners, entre les escombraries del carreró de Lancaster, en ple "barrio chino". Darrere d' aquest brut "affaire" hi ha la senyora Adelaida. La intriga està assegurada. I l' Eulàlia, tot i el perill que l' envolta, se n' ha de sortir!

Ens queden encara per recórrer altres espais importants de la novel·la, com els salons de  l' Hotel Ritz, on van tenir lloc les desfilades de moda del "Salón de la Moda Española", organitzat per la Cooperativa d' Alta Costura de Barcelona. L' "atelier" de Manuel Pertegaz a la Diagonal, i altres indrets mítics de la ciutat, com el Parc d' Atraccions Tibidabo i el temple del Sagrat Cor, on l' Eulàlia, el seu promès i la futura sogra divisen una ciutat "esquitxada de poc verd, aire viciat i aigua portuària enterbolida" (pàg. 369).

Però, per avui, finalitzem el nostre recorregut d' "A punt d' estrena", una novel·la que respira amor i homenatge a Barcelona.

Deixem la rambla, pugem carrer "Fernandu" amunt i acabarem on hem començat: a la cantonada amb la plaça Sant Jaume. Donant a la plaça, tenim la nova cafeteria "Costa Coffee", al mateix local de l' antiga camiseria Deulofeu. És el signe del temps!

Jo prefereixo, però, tornar als temps de la nostra novel·la i retrobar-nos a les granges del carrer Petritxol.

Bona lectura i bon passeig per Barcelona!

Text: Magda Español Raidó

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A PUNT D' ESTRENA, de MARIA CARME ROCA 

De Can Jorba a Pertegaz. El somni d' una maniquí
 
Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.
Barcelona
Primera edició: febrer de 2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maria Carme Roca va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament. 

L'any 1997 va publicar la seva primera obra. Des d'aleshores ha publicat a prop de quaranta llibres tant per al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltats, Ermengol el salat, Quina bestiesa! La reina de Gizeh, No hi ha petons per als fantasmes, Qui és el penjat?, Nits de celobert, Foc al cor, Estripar la teranyina, Tambors de vidre, De pel·lícula, La ciutat oblidada...), com per a l'adult (El pont de fusta, El monestir proscrit, Les dones de Jaume I, Barcino...). 

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d'altres. 

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. 

http://www.mcarmeroca.cat/