Alpicat (Segrià) a L' HERÈNCIA DEL VELL PIRATA, de Llorenç Capdevila

L' HERÈNCIA DEL VELL PIRATA, de LLORENÇ CAPDEVILA
PREMI GRAN ANGULAR 2015
Editorial Cruïlla. Barcelona
Primera edició: octubre de 2015
 
 
 
 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RUTA DE "L' HERÈNCIA DEL VELL PIRATA",  de LLORENÇ CAPDEVILA (Alpicat, el Segrià, 1969)

 

ARRIBEM A ALPICAT:

 

Sortim “Des d’ Almenar ”. Agafem la N-230 en direcció a Lleida fins a Torrefarrera. Arribats a la primera rotonda del poble, prenem la primera sortida a la dreta en direcció a Alpicat: l’ Av. Catalunya. Creuem la Sèquia i seguim recte. A la primera bifurcació, agafem el camí de l’ ESQUERRA. Més endavant seguirem  cap a Alpicat (no agafar el camí de Malpartit). Seguim sempre recte fins anar a trobar el Camí de Montcada fins a Alpicat, on entrarem pel carrer de la Sardana.

 

 

El poble d´Alpicat (comarca del Segrià) es troba a uns 7 quilòmetres al nord-oest de Lleida. Limita amb Malpartit (Torrefarrera) al nord i nord-oest, amb Rosselló al nord-est i amb Torrefarrera a l’est i nord-est. El poble antic d’ Alpicat s’aixeca sobre un turó, des del qual es domina una extensa planura flanquejada, per la banda occidental, pels altiplans de la Cerdera.

MAPA:

 

 

 

 

Anem a l’ autèntic escenari de “L’ herència del vell pirata”, la novel·la de l’ escriptor Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, 1969) amb la qual  rep el Premi de literatura juvenil  Gran Angular el 2015.

L' AUTOR:

 

 

Llorenç Capdevila es considera, primer de tot,  un narrador i creador de personatges però, a més, és també professor de llengua i literatura en un institut d’ ensenyament secundari i escriure i connectar amb els joves de secundària, dur-los cap al terreny de la lectura, té un mèrit afegit.  La història que narra a “L’ herència del vell pirata” s’ ambienta a Vilanova del Tossal, lloc en el qual els lectors identifiquem  fàcilment  el poble i l’ entorn geogràfic  d’  Alpicat, això sí, passat pel sedàs de la creació literària.

 

 

LA NOVEL·LA:

L’ herència del vell pirata”, de Llorens Capdevila Roure és una novel·la juvenil  que aborda un tema històric poc conegut dels primers anys de la postguerra: els maquis, els guerrillers antifranquistes dels anys 40 i 50. L' autor ens en presenta un d' ells i el situa a Alpicat, o Vilanova del Tossal.

Els fets narrats succeeixen en dos temps històrics ben diferents:  la postguerra , exactament 1947, i l’ època actual. I com en altres obres de Llorenç Capdevila, el caràcter històric de fons marca directament els personatges.

Una lectura interessant, un enigma per descobrir i per aprendre!

Ja som a  Alpicat!

Imaginar-nos el protagonista de “L’ herència del vell pirata”, el Met, no és gens difícil. És un noi de quinze anys, que estudia en un institut de Lleida, a punt de començar el quart de l’ ESO. Un noi com altres del poble, sí, però amb un tresor secret que anireu descobrint amb la lectura.

I per començar, ens arribarem fins al Tanatori del poble. Sí, al Tanatori d’ Alpicat. I és que des d’ aquí arrenca la novel·la. S’ ha mort el padrí del Met, el protagonista (no li agrada que li diguin Jaume, i menys Jaumet!), i en aquest lloc sense silenci, se sent trist, desconsolat i desemparat.

      TANATORI D’ ALPICAT

El padrí no solament ha estat el millor avi i amic per al Met, ha estat també un gran lector i , poc després del funeral, precisament a la seva biblioteca, el Met descobreix un sobre amb el seu nom. Dins, hi ha el millor enigma del padrí, qui millor que ell !, que ha estat un gran aficionat a crear enigmes relacionats amb els títols de llibres que el Met i la seva colla  havien de desxifrar per tal de guanyar el premi, el tresor. Ara era un tresor de veritat, que portarà el Met a descobrir una part del passat de l' avi que el Met no coneixia. El Met amb la Rat, el Toni, amb el Cesc i la Queta han après molt i s’ han divertit tant amb les pensades del padrí!

Però la mort arriba. I entre l’ amor i desamor del Met, l’ enigma més important del nostre llibre és, precisament, “L’ herència” “del vell pirata”, fent referència a l' avi i, a la vegada, al protagonista del seu llibre preferit: “L’ illa del tresor”, Long John Silver. I ara la seva “herència”, el seu darrer enigma, anirà lligat a l’ antiga amistat del padrí amb Germinal, un maqui inoblidable.

Els maquis van ser grups de guerrillers antifranquistes que van operar després d’ acabada la guerra civil el 1939 i veient que el general Franco no demostrava intencions de reconciliació amb els vençuts. Van intentar una resistència amb la idea de derrocar el "règim" tot just acabada la Segona Guerra Mundial amb l'ajut de les forces aliades. Van ser uns fets que a causa de l'obscura postguerra espanyola van passar desapercebuts per a molts catalans. Tot i això, al Segrià restaren alguns membres d'aquest moviment que Capdevila els situa en un poble imaginari i un dels maquis, relacionat amb el padrí, l'avi del Met.

Així és que en Met, guiat pels jocs de paraules de l'avi, aconsegueix recuperar part de la història de la seva joventut, a la qual va associada un petit tresor amagat d'aquell maquis. Tot plegat, però, el porta a descobrir que res no és el que sembla i que la pau i germanor d'un poble pot trencar-se fàcilment, encara avui,  quan es furga en el passat.

El nom veritable del maqui no van saber mai quin era. Es feia dir Germinal i havia nascut a Fígols l’ any 1915. És possible que aquesta dada sigui un intent per part de Llorenç Capdevila de donar a conèixer la personalitat de Ramon Vila Capdevila, un dels maquis més coneguts i llegendaris, nascut a Peguera, un despoblat pertanyent al municipi de Fígols (Berguedà), l’ any 1908 però, a la masia de Cal Peron, actualment ensorrada.

Ramon Vila Capdevila, Caracremada

 

 

 

Ramon Vila treballà a les mines de Fígols. Altres maquis o col·laboradors de la guerrilla també exerciren de miners –com altres milers de berguedans- a Fígols. Va morir el 1963, conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond,  i va ser el darrer maquis català que lluità contra el franquisme des de la clandestinitat.

 

VISTES DEL TOSSAL " DEL QUER": EL TOSSAL DE LA CORONA:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mitjançant el darrer enigma del padrí, i la lectura vibrant de “L’ herència del vell pirata”, us convido a pujar al Tossal de la Corona, “Tossal del Quer”, i gaudir del paisatge d’ Alpicat .

 

 

 

 

 

 

 

 

        Lleida des del Tossal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Pujada al Tossal de la Corona per celebrar la Diada de Catalunya de l' 11 de  Setembre

 

El Tossal de la Corona és un punt emblemàtic de gran significat per als vilatans d' Alpicat. Des de fa més de 20 anys, la nit abans de la Diada de l' 11 de Setembre, se celebra la pujada multitudinària al Tossal de la Corona. Se surt des del Casal en direcció a la Bassa dels Rovinals. La marxa és amenitzada per grups de grallers i acaba al cim del Tossal realitzant el tradicional canvi de la bandera, mentre es canta l' himne de Catalunya, Els Segadors, himne oficial que fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

Història, identitat d' un poble, sentiments i emoció s' expressen avui dia  en aquest indret únic, prop del qual el Met trobarà el tresor del "vell pirata", el record de Germinal.

 

Bona lectura!

En realitat, el 7 d'agost de 1963, a les 12:30 de la nit, el maqui Ramon Vila Capdevila va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny.

 

Abans de tornar cap a Almenar, ens acomiadem d' Alpicat impressionats. Anem a prendre un café al Bar Can Sastre, al carrer d' Enric Granados, perpendicular al carrer de la Sardana, per on tornem cap a Torrefarrera.

 

 

O si ho preferiu, al Bar El Sol, Bar L’Entrada, Bar Granados, Bar Casa Pepita, Bar Las Vegas, Bar Ribera, Bar Cal Valeri i Bar Imagine, a tots ells sereu ben rebuts ja que Alpicat és un poble acollidor.

Bona tornada a Almenar, però en arribar, no deixeu de veure aquest interressant vídeo sobre "La ruta d' en Caracremada" per terres del Berguedà !

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Text: Magda Español Raidó

  • Twitter B&W
  • Google+ B&W