9. LLUNY
Lluny,
submergida en el temps,
en el blau de la distància i la lluna,
l’ aigua somia una llarga nit
lenta, lenta ...
emergint com una flor pura
des de latituds secretes,
esteses les seves artèries de sang
cristal·lina.
És l’ ombra del temps
espectre impermutable.
Lluny,
la terra somia albades
i la tardor,
vols d’ estornells ferits definitivament
amb els ulls desorbitats,
mentre l’ au rapaç mor,
i la serp, la guineu, el teixó.
- La màquina regna
elogiada per Industrial Química S. A.,
clava, derrueix, cisella,
sega amb pues d’ acer
un blat per un pa sintètic -.
Maig somia cants de puput,
pols d’ estels verds,
serra clara, sol madur
i perfum d’ aire viu.
Lluny,
la terra, pobre pètal desfet,
somia el solc antic,
espera que germini la flor,
la llum, el llevat,
l’ alegria.
Text: Magda Español
Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 1982
