top of page

 

9. LLUNY

Lluny,

submergida en el temps,

en el blau de la distància i la lluna,

l’ aigua somia una llarga nit

lenta, lenta ...

emergint com una flor pura

des de latituds secretes,

esteses les seves artèries de sang

cristal·lina.

És l’ ombra del temps

espectre impermutable.

Lluny,

la terra somia albades

i la tardor,

vols d’ estornells ferits definitivament

amb els ulls desorbitats,

mentre l’ au rapaç mor,

i la serp, la guineu, el teixó.

- La màquina regna

elogiada per Industrial Química S. A.,

clava, derrueix, cisella,

sega amb pues d’ acer

un blat per un pa sintètic -.

Maig somia cants de puput,

pols d’ estels verds,

serra clara, sol madur

i perfum d’ aire viu.

Lluny,

la terra, pobre pètal desfet,

somia el solc antic,

espera que germini la flor,

la llum, el llevat,

l’ alegria.

Text: Magda Español

 

Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 1982

bottom of page