7. ROMANÇ PER AL MACOT

 

A la gran vila d’Alguaire

hi ha un escarpat molt famós

perfumat d’herbes silvestres

que n’és un bell mirador.

 

Vila amb gent de cultura

com no n’hi ha en tot l’entorn,

no hi ha alguairenc que no tingui

fusta i enginy d’inventor.

 

Entre tots ells n’hi hagué un

molt recordat i famós,

Macot tots l’anomenaven,

pagès sagaç i industriós.

 

I ara escoltareu la història,

escolteu-la amb atenció:

és la del cèlebre Macot,

precursor de l’aviació.

 

No sabem tots els orígens

de tan singular acció,

com tants enigmes famosos,

grans avatars d’aquest món.

 

El Macot des de ben jove

mostrava molta afecció

per veure quina en faria

que al seu poble el fes sortós.

 

Se’n pujà cap dalt del Merli,

i quan va ser a dalt de tot,

preguntà als qui a baix badaven

si en veure’l volar hi eren d’acord.

 

Aixecà els braços enlaire

agafant un canyís ben fort

mentre bufava fort l’aire,

el nostre vent de l’Aragó.

 

Per prendre aquesta volada,

els posà una condició:

tots anirien a una,

tots hi serien d’acord.

 

Tota la vila d’Alguaire

ansiejava de debò

contemplar solcant els aires

amb el canyís el Macot.

 

A aquest gran personatge,

que visqué en anys d’estretor,

la vila li deu respecte

per l’enginy i creació.

 

L’aeroport, antic somni,

ja el tenim ben a prop,

oferint servei logístic

i de passatgers de mig món.

 

Milers de metres de pista

I una torre de sensació,

per Vueling i Ryan Air,

companyies de “low cost”.

 

Creuaran pel Pla i els Fondos

estols i munió d’avions,

els veurem des de l’Unilla,

on volen els nostres “moixons”.

 

S’ha concretat el bell somni,

genial com va ser el Macot,

li dediquem aquests versos

en tan senyalada ocasió.

 

A Almenar, dotze d’octubre,

de l’any en curs, dos mil nou.

 

Magdalena Español