7. ROMANÇ PER AL MACOT
A la gran vila d’Alguaire
hi ha un escarpat molt famós
perfumat d’herbes silvestres
que n’és un bell mirador.
Vila amb gent de cultura
com no n’hi ha en tot l’entorn,
no hi ha alguairenc que no tingui
fusta i enginy d’inventor.
Entre tots ells n’hi hagué un
molt recordat i famós,
Macot tots l’anomenaven,
pagès sagaç i industriós.
I ara escoltareu la història,
escolteu-la amb atenció:
és la del cèlebre Macot,
precursor de l’aviació.
No sabem tots els orígens
de tan singular acció,
com tants enigmes famosos,
grans avatars d’aquest món.
El Macot des de ben jove
mostrava molta afecció
per veure quina en faria
que al seu poble el fes sortós.
Se’n pujà cap dalt del Merli,
i quan va ser a dalt de tot,
preguntà als qui a baix badaven
si en veure’l volar hi eren d’acord.
Aixecà els braços enlaire
agafant un canyís ben fort
mentre bufava fort l’aire,
el nostre vent de l’Aragó.
Per prendre aquesta volada,
els posà una condició:
tots anirien a una,
tots hi serien d’acord.
Tota la vila d’Alguaire
ansiejava de debò
contemplar solcant els aires
amb el canyís el Macot.
A aquest gran personatge,
que visqué en anys d’estretor,
la vila li deu respecte
per l’enginy i creació.
L’aeroport, antic somni,
ja el tenim ben a prop,
oferint servei logístic
i de passatgers de mig món.
Milers de metres de pista
I una torre de sensació,
per Vueling i Ryan Air,
companyies de “low cost”.
Creuaran pel Pla i els Fondos
estols i munió d’avions,
els veurem des de l’Unilla,
on volen els nostres “moixons”.
S’ha concretat el bell somni,
genial com va ser el Macot,
li dediquem aquests versos
en tan senyalada ocasió.
A Almenar, dotze d’octubre,
de l’any en curs, dos mil nou.
Magdalena Español
