7. PER A LA TROBADA ANY 2000
Qui no s' ha sentit poeta
pensant en aquest moment?
Trobar-nos junts és màgia
que ens transporta en el temps
de berenars de pa amb xocolata,
corrent per tots els carrers,
a la sortida "d' estudi",
"pit amunt!"fins al castell.
Lluentor de brillantina,
clenxes dretes als cabells,
bata ben emmidonada
i a les trenes dos llacets,
serrellet a mitja front,
espurnes fosques als ullets,
a la cartera un sol llibre,
els mitjons baix al turmell.
El campanar majestàtic
encara ens està veient,
la cigonya el sobrevola:
un altre nen està naixent!
I tot sovint en volaven,
mai li veiem el farcell !
Els primers tractors roncaven
pels camins de carros lents,
mentre nosaltres descobríem
el Ràpid o el Pouet del gel,
la vitrina de cal Fargues
amb llunes de grans magatzem,
la gran creu del Soldevila,
les escales del cancell:
-Que farem tard a doctrina!
correu, que baixa el mossèn!,
ja me ho sé tot de memòria,
així em posarà el primer!
I els dijous veiem Bonanza
amb l' Adam, el Jos i el Ben
i el pare que a La Ponderosa
ho feia acabar tot bé.
La Marilín els diumenges,
i el cine a l' antic convent,
allí no fan cap "tres erres",
no tindrem mals pensaments.
Quins vermuts a ca la Rosa!
o al cafè del Miquelet:
billar, fum, televisió,
Franz Johan i Gustavo Re.
Quin perfum, tots amb colònia
de la que fa olor de net!
quina sort tenir deu cèntims
per anar a comprar un xiclet
a cal Estevet del Jordi,
a la màquina del carrer.
Carrerons que de la infància
ens han dut fins al present,
hi ha alguna cosa a l' aire
que per sempre hi permaneix:
aquells nens som tots nosaltres,
festegem-ho alegrement.
Visca aquesta trobada!
Visca, per tot el que ens uneix!
Text: Magda Español
Almenar, 10 de novembre del 2000
La família Cartwright, de "Bonanza"
