7. PER A LA TROBADA ANY 2000

 

Qui no s' ha sentit poeta

pensant en aquest moment?

Trobar-nos junts és màgia

que ens transporta en el temps

de berenars de pa amb xocolata,

corrent per tots els carrers,

a la sortida "d' estudi", 

"pit amunt!"fins al castell.

Lluentor de brillantina,

clenxes dretes als cabells,

bata ben emmidonada

i a les trenes dos llacets,

serrellet a mitja front,

espurnes fosques als ullets,

a la cartera un sol llibre,

els mitjons baix al turmell.

El campanar majestàtic

encara ens està veient,

la cigonya el sobrevola:

un altre nen està naixent!

I tot sovint en volaven,

mai li veiem el farcell !

Els primers tractors roncaven

pels camins de carros lents,

mentre nosaltres descobríem

el Ràpid o el Pouet del gel,

la vitrina de cal Fargues

amb llunes de grans magatzem,

la gran creu del Soldevila,

les escales del cancell:

-Que farem tard a doctrina!

correu, que baixa el mossèn!,

ja me ho sé tot de memòria,

així  em posarà el primer!

I els dijous veiem Bonanza

amb l' Adam, el Jos i el Ben

i el pare que a La Ponderosa

ho feia acabar tot bé.

La Marilín els diumenges,

i el cine a l' antic convent,

allí no fan cap "tres erres",

no tindrem mals pensaments.

Quins vermuts a ca la Rosa!

o al cafè del Miquelet:

billar, fum, televisió,

Franz Johan i Gustavo Re.

Quin perfum, tots amb colònia

de la que fa olor de net!

quina sort tenir deu cèntims

per anar a comprar un xiclet

a cal Estevet del Jordi,

a la màquina del carrer.

Carrerons que de la infància

ens han dut fins al present,

hi ha alguna cosa a l' aire

que per sempre hi permaneix:

aquells nens som tots nosaltres,

festegem-ho alegrement.

Visca aquesta trobada!

Visca, per tot el que ens uneix!

 

 

Text: Magda Español

 

Almenar, 10 de novembre del 2000

La família Cartwright, de "Bonanza"