DES D' ALMENAR

 

4. LA BICICLETA

 

L’ altre dia passejant

amb la meva bicicleta

semblant-me cosa distreta

en vaig donar un giravolt.

I fent-hi una “capbusseta”,

allí a terra en vaig quedar,

arrapat com un mussol.

Com que això ho van observar

uns amics meus d’ Almenar,

em van venir a ensenyar

que amb l’ art de la pedalada

és un mèrit saber anar

sense les mans fent de guia.

I jo volent-ho provar

a la “bici” en vaig muntar.

Donant quatre pedalades

amb les mans quasi gelades

els mandos vaig deixar anar.

I així començant a girar,

a la gran corba que hi ha

més enllà del Pati Blau,

en un momentet de pau,

de tant que en vaig arrimar,

a la cuneta em vaig ficar,

i per dir-ho amb més detall,

vaig anar a caure en un arnall.

I aixecant-me tot suat

d’ aquell horrible forat,

em veié tot esgarrapat.

Per un instant vaig reposar,

tornar a començar volia,

amb la fal·lera de pedalar

sense les mans fent de guia.

Quan l’ art vaig haver aconseguit

amb el meu aire despistat

em va quedar com un neguit

veient què m’ havia passat

per falta d’ entrenament.

De sobte em vaig recordar,

ja passats tants perillets,

que era l’ hora d’anar a casa,

allà al barri dels Trullets.

Però abans de poder arribar,

la història acabo de contar,

encara hi havia més!:

En pujava seguidet

per la vora de les Escoles,

desitjant saber esquivar

el gran clot que sabeu que hi ha...

però allí torno a ensopegar

davant mateix de les portes.

I saltant-hi pel davant

vaig a parar al mig del fang.

Per terra, trist, m’ adonava

que a peu havia de tornar.

I així acabà aquest tomet

amb la meva bicicleta,

i la manera en què al final

vaig arribar a la meta!

 

Autor: Andreu Avel·lí Espanyol Cosialls

 

Almenar, 29 d’ octubre de 1954, als 22 anys.