top of page

10. EL MANDONGO

EL MANGONGO  

Un dia de fred d´hivern

la mestressa es va llevar,

des del llit en Joan cridà:

SiLa, Fa Sol? Sí, Sol Fa....

 

Ja estava tot preparat,

era el dia de la matança,

que no pot faltar pitança !

en un rebost casolà.

 

Quan en Bep matador arriba,

el porc ja podeu aviar,

que ell ho té tot a punt

per a la feina de matar...

 

Amb aquell afilat ganxo

el condemnat va enganxar

i amb tota la força bruta

la bèstia innocent degollà.

 

La Sila amb el seu gibrell

la sang anava entomant

per després posar-hi sopes

i fer el “mandongo” d´enguany.

 

Un cop ja mort el “tossino”,

el comencen a socarrar

amb foc de joncs ben encesos...

per poder-lo bé “llimpiar”.

 

Després de feta la clenxa,

el comença a esquarterar,

la canalla ...molt atents...

el ganivet anàvem mirant.

 

I és que esperàvem la bufeta

per després poder-la inflar.

Dels budells la treu amb compte,

a futbol podrem jugar !

 

Quan té el fato classificat,

el treball d´en Bep és acabat,

apaguen bé la foguera

i el banc de ferro eixugat.

 

Les dones, ben entrenades,

preparen totes les carns...

calder, gibrells, davantals i tallants

que el “mandongo” vol començar.

 

Xorissos i llonganisses,

botifarres de tots colors,

llomillo, pernils, cansalada

i ossos... que aquí s’ aprofita tot.

 

I els bulls no podrien mancar:

farina, anís, ben empebrats, 

amb el bullit del calder...

d' hivern el millor esmorzar !

Ja tenim el rebost ple,

les llonganisses penjades,

els dos pernils a la premsa,

no menjarem arengades!

 

Molt de matí van començar,

la SiLa i  el Joan la cançoneta:

Si-La, Fa- Sol? Si, Sol-Fa... més

Do- Re-Mi  del porc per acabar.

 

 Avel.lí Espanyol Cosialls

La matança del porc, Josep Traité, 1987, escultura de terracota, 61 × 38 × 30,5 cm.  Museu de la Vida Rural. L' Espluga de Francolí

bottom of page