10. EL MANDONGO
EL MANGONGO
Un dia de fred d´hivern
la mestressa es va llevar,
des del llit en Joan cridà:
SiLa, Fa Sol? Sí, Sol Fa....
Ja estava tot preparat,
era el dia de la matança,
que no pot faltar pitança !
en un rebost casolà.
Quan en Bep matador arriba,
el porc ja podeu aviar,
que ell ho té tot a punt
per a la feina de matar...
Amb aquell afilat ganxo
el condemnat va enganxar
i amb tota la força bruta
la bèstia innocent degollà.
La Sila amb el seu gibrell
la sang anava entomant
per després posar-hi sopes
i fer el “mandongo” d´enguany.
Un cop ja mort el “tossino”,
el comencen a socarrar
amb foc de joncs ben encesos...
per poder-lo bé “llimpiar”.
Després de feta la clenxa,
el comença a esquarterar,
la canalla ...molt atents...
el ganivet anàvem mirant.
I és que esperàvem la bufeta
per després poder-la inflar.
Dels budells la treu amb compte,
a futbol podrem jugar !
Quan té el fato classificat,
el treball d´en Bep és acabat,
apaguen bé la foguera
i el banc de ferro eixugat.
Les dones, ben entrenades,
preparen totes les carns...
calder, gibrells, davantals i tallants
que el “mandongo” vol començar.
Xorissos i llonganisses,
botifarres de tots colors,
llomillo, pernils, cansalada
i ossos... que aquí s’ aprofita tot.
I els bulls no podrien mancar:
farina, anís, ben empebrats,
amb el bullit del calder...
d' hivern el millor esmorzar !
Ja tenim el rebost ple,
les llonganisses penjades,
els dos pernils a la premsa,
no menjarem arengades!
Molt de matí van començar,
la SiLa i el Joan la cançoneta:
Si-La, Fa- Sol? Si, Sol-Fa... més
Do- Re-Mi del porc per acabar.
Avel.lí Espanyol Cosialls
La matança del porc, Josep Traité, 1987, escultura de terracota, 61 × 38 × 30,5 cm. Museu de la Vida Rural. L' Espluga de Francolí